Nili Fossae[1] és un grup de grans grabens concèntrics a Mart, situat al quadrangle Syrtis Major. Han estat erosionats i parcialment emplenats per sediments i ejeccions riques en argila d’un cràter d’impacte gegant proper, la conca d'Isidis.[2] S'hi troba aproximadament a 22 ° N, 75 ° E, i té una elevació de -0,6 km. Nili Fossae figurava a la llista de possibles llocs d'aterratge del Mars Science Laboratory, que va arribar el 2012, però va ser abandonat abans que es determinaren els quatre llocs finals per l’aterratge del rover de la Mars 2020, Perseverance[3] que utilitzarà el mateix disseny que Curiosity, però amb una càrrega útil diferent centrada en l'astrobiologia.
Una gran mostra d'olivina s'hi troba a Nili Fossae.[4] El desembre de 2008, el Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA va trobar que les roques de Nili Fossae contenen minerals carbonatats, un descobriment geològicament significatiu.[5][6][7] Altres minerals trobats per MRO són l'esmectita d’alumini, l'esmectita de ferro/magnesi, sílice hidratada, minerals del grup caolinita i òxids de ferro.[8] Científics de la NASA van descobrir que Nili Fossae és la font de plomalls de metà, i es planteja la qüestió de si aquesta font prové de fonts biològiques.[9][10]
Els investigadors el juliol de 2010 van suggerir que les roques portadores de carbonat que s'hi troben a la regió de Nili Fossae de Mart estan formades per roques ultramàfiques alterades hidrotermalment. En conseqüència, l’activitat hidrotermal hauria proporcionat suficient energia per a l’activitat biològica. Es podrien haver conservat proves d’organismes vius.
Hom creu que el canal de Nili Fossae va ser el resultat de l’impacte que va formar la conca propera d’Isidis.[11][12]
Estimació de carboni a la regió de les planes de Nili Fossae de Mart a partir dels orbitadors.
Nili Fossae: el dipòsit de carbonat més gran conegut a Mart.
Nili Fossae va ser un dels set finalistes del lloc d’aterratge de MSL:[13]
↑Grotzinger, J. and R. Milliken. 2012. Sedimentary Geology of Mars. SEPM.
↑Golombek, M., Grant, J., Kipp, D. et al. Selection of the Mars Science Laboratory Landing Site. Space Sci Rev 170, 641–737 (2012). https://doi.org/10.1007/s11214-012-9916-y
↑Edwards, C., B. Ehlmann. 2015. Carbon sequestration on Mars. Geology: doi: 10.1130/G36983.1.
↑Murchie, S. et al. 2009. A synthesis of Martian aqueous mineralogy after 1 Mars year of observations from the Mars Reconnaissance Orbiter. Journal of Geophysical Research: 114. E00D06.
