Nicola Vaccai

Plantilla:Infotaula personaNicola Vaccai
Imatge
Retrat de Nicola Vaccai Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Tolentino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1848 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Pesaro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Paisiello Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFortunata Tedesco i Giovanni Bottesini Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata



Musicbrainz: fb547829-775a-4cab-a1c8-71f6861be333 Lieder.net: 6030 Discogs: 3991032 IMSLP: Category:Vaccai,_Nicola Modifica el valor a Wikidata

Nicola Vaccai (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 6 d'agost de 1848) fou un compositor italià.

Era d'origen florentí. En la seva ciutat natal començà a estudiar lletres clàssiques, i a l'edat de tres anys es traslladà amb els seus pares a Pesaro i en aquesta començà els seus estudis musicals fins al 1807, es formà musicalment amb el mestre B. Fabbri. També a Pesaro s'estrenaren dues tragèdies que Vaccai havia escrit en l'adolescència. Sent més tard enviat a Roma per a cursar Dret, però no tardà a dedicar-se per sencer a la música i tingué per mestre en Jannanconi, el qual l 1811 havia succeït a Zingarelli en el càrrec de mestre de capella en la Catedral de Sant Pere. Aquest mateix any, Vaccai s'havia titulat en el Conservatori de Santa Cecília. I més tard es traslladà a Nàpols, on hi va viure tres anys i on va rebre lliçons de Paisiello i fou col·laborador anònim de Fioravanti des de 1814. Al cap de poc va compondre les cantates L'omaggio della Gratitudine i Andromeda, i el 1814 estrenà la seva primera òpera I solitari di Scozia amb llibret de Leone Andrea Tottola, que assolí un feliç èxit, seguida però, d'altres que assoliren poc èxit, pel que es decidí a deixar la composició per a dedicar-se a l'ensenyança, que exercí successivament a Venècia, que llavors era un actiu centre de la vida musical i cultural en general, amb diversos teatres públics oberts, i no tan sols durant els carnavals.

Estada a Venècia

Allà Vaccai desenvolupà la doble personalitat se compositor i mestre de cant particular per les famílies de l'alta societat. Per al teatre "San Benedetto" va compondre Malvina, sobre un llibret farsesco de Gaetano Rossi, que fou estrenada el 1816; els resultats foren mediocres, malgrat que la crític digués que els seu estil era <bonic, ingenu, espontani, digne d'un mestre consumat i no d'un jove que comença>: un altre diari comentà: <L'autor apareix com un digne deixeble de la fina doctrina de Paisiello>, Considerant-se poc afortunat en la carrera operística, Vaccai es prodigà en l'ensenyança malgrat que sense deixar la composició de música simfònica i sacra; també va escriure la música d'un ballet per a La Fenice de Venècia, Camma regina di Gallizia (1817), que fou molt celebrat. Per la primavera de 1818 va compondre Il lupo di Ostenda ovvero l'innocenza salvata dalla colpa, sobre un llibret de Bartolomeo Merelli, que fou elogiada pels crítics, encara que acusaren l'autor <d'haver desplegat un gust un xic rossinià>; en tot cas l'èxit li va somriure, sobre tot en el primer acte. Tanmateix, en les reposicions, el segon de Il lupo i Ostenda es substituí sovint pel segon de La Cenerentola de Gioachino Rossini, practica habitual en aquella època. També per a La Fenice va compondre altres tres ballets Timukan (1819); Il trionfo di Alessandro in Babilonia i Iphigenia in Aulide (1820). Paral·lelament portà a terme una tasca que testimonia que mai havia deixat de banda la seva antiga passió literària, a saber, la traducció a l'italià del Joseph de Méhul (1820), òpera en aquell temps celebradíssima i que edita Ricordi a Itàlia.

Anada a Trieste i Milà

Arrel d'un desengany amorós va resoldre traslladar-se a Trieste, sempre dedicat a l'ensenyant-ça, i el 1822 fou mestre de capella a Frohsdorf, prop de Viena, per a la casa Baciocchi-Lipona. Però l'estada en la ciutat imperial fou molt breu i tornà a Trieste, on va romandre fins a la tardor de 1823, dedicant-se exclusivament a la docència, amb l'excepció de la coposició de diverses ariette de cambra per les acadèmies públiques. Amb la intenció d'assolir una càtedra en el Conservatori de Milà, es traslladà ala capital llombarda, però no aconseguí els seus propòsits; per això acceptà la proposta de Merelli, de compondre una òpera semi-seria, Pietro il Grande ossia Un geloso allà tortura, que fou estrenada el 17 de gener de 1824 en el "Teatro Reggio" de Parma, amb un intèrprets excel·lents, i que resultà un èxit clamorós.

A aquesta li seguiren diverses altres per als teatres de Milà, Nàpols i Torí. La primera d'aquestes fou La pastorella feudatari, amb llibret de Merelli, que el 18 de setembre de 1824, en el "Carignano" de Torí, recollí un triomf més gran encara que el assolit a Parma l'any anterior per la seva antecessora Pietro il Grande; plena d'agradables melodies, l'òpera s'imposà després en altres teatres italians, de Trieste a Ancona, així com a París i més tard a Dresden, on la posà en escena Morlacchi. A aquesta li seguí Zadig e Astartea, sobre un assumpte de Tottola, que s'estrenà el 21 de febrer de 1825 en el "San Carlo" de Nàpols, amb un èxit que ratificà, segons les cròniques de l'època, les excel·lències artístiques del compositor, tant en el repertori seriós i dramàtic com en el notable relleu que atorgava a l'orquestració. L'obra es reposà el 1832 a Venècia, en versió parcialment modificada i amb el títol de L'esiliato di Babilonia; en la mateixa ciutat, quan uns anys més tard es representà Guillaume Tell de Rossini, la premsa comentà que <els cors del Zadig recordaven la bellesa dels de l'òpera e Rossini>. Per aquestes analogies, i en virtut d'una practica habitual en la primera meitat del segle xix, l'òpera de Vaccai solia representar-se amb obertura de la de Rossini.

De retorn a Milà, el músic es va encoratjar en una infortunada passió per la cantant, Adele Cesari, la qual havia estat protagonista de Zadig e Astartea, i en aquesta infausta situació va compondre Giullietta e Romeo, considerada la seva obra mestra. El llibret pertanyia a Felice Romani, i l'òpera estrenada en el "Teatro della Cannobiana" el 31 d'octubre de 1825, assolí un èxit enorme, que es prolongà durant tota la temporada, es renovà a la següent en La Scala de Milà i continuà en els principals teatres d'Europa, sobre tot a causa de l'apassionat lirisme del tercer acte, la seva intensitat musical i dramàtica, i la varietat d'expressió. Rossini va escriure que l'obra assegurava a Vaccai <un setial lluminós entre els compositors de major renom>. El gust de l'època pel pastici feu, per altra banda, que s'incloïa el seu últim acte a I Capuleti e i Montecchi de Bellini, per a satisfer el caprici de la Malibran.

L'òpera següent fou Bianca di Messina, amb llibret de Lodovico Carignano, que recollí a favor del públic torinès amb motiu de la seva estrena, el 20 de gener de 1826, en el "Teatro Carignano". De retorn a Milà es dedicà a la composició de Saul, sobre un llibret de Romai; però, per diferència de criteris amb l'empresari, anteposà el final de Li precipizio ovvero Le fucine di Norvegia, que s'estrenà en la Scala el 16 d'agost de 1826; no obstant alguns inconvenients en l'execució, la música, basada en el llibret de Merelli, agradà en general i se la jutjà no inferior a Giulietta e Romeo, sobre tot per la interpretació de la Malibran en el rol de protagonista. L'òpera següent, Giovanna d'Arco, amb llibret de G. Rossi, s'estrenà a Venècia el 17 de febrer de 1827 i, i malgrat les pors de l'autor, fou favorablement rebuda pel públic, si bé la critica no escatimà els judicis adversos, que semblaven decidits ja amb antelació. Després de compondre una cantata basada en la novel·la Ildegonda de Tommaso Grossi, el músic retronà a Milà, per a compondre Saladino e Clotilde, sobre un text de Luigi Romanelli, el qual ja havia escrit abans llibrets per a Mercadante i Pacini. L'obra s'estrenà el 4 de febrer de 1828 i no va agradar al públic de la capital llombarda. Aquest fracàs li costà a Vaccai lla rescissió del contracte de composició d'una òpera per la inauguració del "Teatro Carlo Felice" de Gènova, la direcció del qual preferí a Bellini, amb la seva òpera Bianca e Fernando.

Fou el període més trist de la vida de Vaccai, abatut també per diverses frustracions sentimentals; però vingué aixecar-li la moral l'encàrrec de l'empresari Barbaja d'una òpera per al San Carlo de Nàpols, instant-lo a acabar la inconclusa Alexi, de Carlo Conti amb llibret de Tottola (1828). L'obra arranjada fou acollida fredament, ntre d'altres motius per la solució tràgica destinada a celebrar la onomàstica de la reina. En les mateixes circumstancies, Vaccai procedí a modificar amb un final feliç la seva Giovanna d'Arco, però la reposició en el san Carlo fou molt desafortunada. també a Nàpols s'estrenà Saul l'11 de març de 1929, amb excel·lent intèrprets, com ara Luigi Lablache, Giovanni Battista Rubini i la Adelaide Comelli-Rubini

Nous assaigs de composició en els principals teatres d'Itàlia, que li havien obert les seves portes a causa de la seva reputació com a professor, no foren gaire afortunats, malgrat que una de les seves òperes, Giulietta e Romeo, estrenada a Milà el 1825, assolí un bon èxit.

De 1829 a 1832 residí a París i Londres, on s'acredità com a mestre de cant, però no com a compositor. Anys més tard Itàlia i estrenà més òperes, algunes amb un èxit regular, i el 1838 succeí a Basili com a professor de composició i inspector del Conservatori de Milà, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i on tingué alumnes com el tenor Achille Errani (1823-1897).

Obres

17 òperes, 4 balls, cert nombre de cantates, entre elles l'escrita en col·laboració amb Coppola, Donizetti, Mercadante i Pacini a la mort de la Malibran, música religiosa, romances i les obres didàctiques, Metodo pratico di canto italiano per camera i 21 ariette per camera, per l'insegnamento del bel canto italiano, les dues molt difoses.

La seva òpera La pastorella fiudataria es va representar a Barcelona l'any 1826.[1]

Referències

  1. La pastorella fiudataria. Barcelona: Tipografia di Giuseppe Torner, 1826. 

Bibliografia

Enllaços externs

Read other articles:

Estátua de Agostinho de Cantuária na Catedral de Cantuária Esta é uma lista de membros da missão gregoriana, a qual foi um grupo de monges e padres italianos enviados pelo Papa Gregório I a Bretanha no final do século VI e início do VII para converter ao cristianismo os Anglo-Saxões do paganismo anglo-saxão.[1] O primeiro grupo consistia de aproximadamente 40 padres e monges, alguns dos quais tinham sido monges no monastério de Gregório em Roma. Após uma longa viagem, do qual ele...

 

Saint-Remy-du-Nordcomune Saint-Remy-du-Nord – Veduta LocalizzazioneStato Francia RegioneAlta Francia Dipartimento Nord ArrondissementAvesnes-sur-Helpe CantoneAvesnes-sur-Helpe TerritorioCoordinate50°14′N 3°55′E / 50.233333°N 3.916667°E50.233333; 3.916667 (Saint-Remy-du-Nord)Coordinate: 50°14′N 3°55′E / 50.233333°N 3.916667°E50.233333; 3.916667 (Saint-Remy-du-Nord) Superficie5,91 km² Abitanti1 218[1] (2009) Densit

 

Norbert von Xanten verteidigt sich bei der Synode in Fritzlar; aus dem Norbert-Zyklus im so genannten Traditionskodex aus Kloster Weißenau, um 1525 Die vom päpstlichen Kardinallegaten Kuno von Praeneste geleitete Synode in Fritzlar des Jahres 1118 fand am 28. Juli dieses Jahres in Fritzlar in Nordhessen statt. Hauptthema dieser Versammlung der deutschen Bischöfe war der päpstliche Bann gegen Kaiser Heinrich V., der im Investiturstreit mit Rom lag. Der inzwischen verstorbene Papst Paschali...

British politician (1895–1970) The Right HonourableThe Lord WakehurstKG, KCMG, GCStJ29th Governor of New South WalesIn office8 April 1937 – 8 January 1946MonarchGeorge VIPremierBertram StevensAlexander MairWilliam McKellLieutenantSir PhilipStreetSir Frederick JordanPreceded bySir David AndersonSucceeded bySir John Northcott3rd Governor of Northern IrelandIn office3 December 1952 – 1 December 1964MonarchElizabeth IIPreceded byThe Earl GranvilleSu...

 

Bài viết này cần thêm chú thích nguồn gốc để kiểm chứng thông tin. Mời bạn giúp hoàn thiện bài viết này bằng cách bổ sung chú thích tới các nguồn đáng tin cậy. Các nội dung không có nguồn có thể bị nghi ngờ và xóa bỏ. (tháng 3/2022) Chiến binh âm nhạcスイートプリキュア♪(Suīto PuriKyua♪)Thể loạiMagical girl, âm nhạc Anime truyền hìnhĐạo diễnSakai MunehisaKịch bảnToshiya OnoÂm nhạcTakana...

 

Acer longipes Біологічна класифікація Царство: Рослини (Plantae) Клада: Судинні рослини (Tracheophyta) Клада: Покритонасінні (Angiosperms) Клада: Евдикоти (Eudicots) Клада: Розиди (Rosids) Порядок: Сапіндоцвіті (Sapindales) Родина: Сапіндові (Sapindaceae) Рід: Клен (Acer) Секція: Acer sect. Platanoidea Вид: A. longipes Біноміальна н

Bagian dari seriHadis Ulum hadis Mustalahul hadis Kategori 'Ilm ar-rijal Mushannaf Israiliyyat Kumpulan Sunni1Kutubussittah(Enam Kitab) Shahih al-Bukhari صحيح البخاري Shahih Muslim صحيح مسلم Jami' at-Tirmidzi جامع الترمذي Sunan Abu Dawud سنن أبي داود Sunan an-Nasa'i سنن النسائي Sunan Ibnu Majah سنن ابن ماجه Lain Muwatta Malik Musnad Ahmad bin Hanbal Al-Adab al-Mufrad Syama'il Muhammadiyyah Al-Mustadrak ala ash-Shahihain Shahih Ibn Hi...

 

1922 Clayton by-election ← 1918 18 February 1922 1922 →   Candidate Sutton Flanagan Party Labour Unionist Popular vote 14,662 11,038 Percentage 57.05 42.94 MP before election Hopkinson Unionist Subsequent MP Sutton Labour The Manchester Clayton by-election of 18 February 1922 was held after the death of the Conservative politician and Member of Parliament (MP) Edward Hopkinson.[1] Labour took the seat in the by-election.[2] Candidates William He...

 

Reese WitherspoonWitherspoon pada acara Festival Film Internasional Toronto 20154LahirLaura Jeanne Reese Witherspoon22 Maret 1976 (umur 47)New Orleans, Louisiana, Amerika SerikatPekerjaanAktris, produserTahun aktif1991–sekarangSuami/istriRyan Phillippe ​ ​(m. 1999; c. 2007)​Jim Toth ​(m. 2011)​Anak3 Laura Jeanne Reese Witherspoon (/riːs ˈwɪðərspuːn/; lahir 22 Maret 1976) adalah seorang aktris dan pr...

Indian state ministry Ministry of Agriculture Government of Maharashtraमंत्रालय कृषी विभाग महाराष्ट्र शासनSeal of the state of MaharashtraBuilding of Administrative Headquarters of MumbaiAgency overviewFormed1883; 140 years ago (1883)JurisdictionMaharashtraHeadquartersMantralaya, MumbaiAnnual budgetState budget of Government of MaharashtraMinister responsibleDhananjay Munde, Cabinet MinisterDeputy Ministers respon...

 

Albanian communist resistance organization during World War IINational Anti-Fascist Liberation MovementLëvizja Antifashiste Nacionale ÇlirimtareLeadersEnver HoxhaDates of operation1942–1945AllegianceCommunist Party of AlbaniaHeadquartersPezëActive regionsAxis-occupied AlbaniaIdeologyCommunismMarxism–LeninismAnti-fascismRepublicanismSize40,000[1]Allies Yugoslav Partisans Balli Kombëtar (1942-1943) EAM Soviet Union United KingdomOpponents Germany Italy A...

 

Canal Lemaire Lemaire Channel Vista del canal.Ubicación geográficaContinente AntártidaEcorregión Ecorregión marina península antárticaOcéano océano AntárticoCoordenadas 65°07′59″S 64°00′00″O / -65.133, -64Ubicación administrativaPaís Tratado AntárticoÁrea reclamada por  Argentina, Chile Chile, y el Reino Unido Reino UnidoDivisión Región del Tratado AntárticoCuerpo de aguaLongitud 11 kilómetrosAncho máximo 1,6 kilómetrosMapa de local...

Aydıncık Hilfe zu Wappen Aydıncık (Yozgat) (Türkei) Basisdaten Provinz (il): Yozgat Koordinaten: 40° 8′ N, 35° 17′ O40.13055555555635.285555555556843Koordinaten: 40° 7′ 50″ N, 35° 17′ 8″ O Höhe: 843 m Einwohner: 3.022[1] (2020) Telefonvorwahl: (+90) 354 Postleitzahl: 66 510 Kfz-Kennzeichen: 66 Struktur und Verwaltung (Stand: 2021) Gliederung: 4 Mahalle Bürgermeister: Ahmet Koçak (AKP) Postanschrift: Yeni Ma...

 

French rugby union club, based in Aix-en-Provence Rugby teamProvenceFull nameProvence RugbyNickname(s)Les Noirs (The Blacks) Le PARCFounded1970; 53 years ago (1970)LocationAix-en-Provence, FranceGround(s)Stade Maurice David (Capacity: 8,767)PresidentDenis PhiliponCoach(es)Mauricio ReggiardoCaptain(s)Ludovic RadosavljevicLeague(s)Pro D22022–238th Team kit 2nd kit Official websitewww.provencerugby.com Provence Rugby (Occitan: Provença Rugbi) is a French rugby union club cur...

 

この記事は検証可能な参考文献や出典が全く示されていないか、不十分です。出典を追加して記事の信頼性向上にご協力ください。(このテンプレートの使い方)出典検索?: ウェスタンアプローチ – ニュース · 書籍 · スカラー · CiNii · J-STAGE · NDL · dlib.jp · ジャパンサーチ · TWL(2020年5月) ウェスタンアプローチの地図 ウェ�...

1977 film Blue SunshineTheatrical release posterDirected byJeff LiebermanWritten byJeff LiebermanProduced byGeorge ManasseStarringZalman KingDeborah WintersMark GoddardRobert WaldenCharles SiebertCinematographyDon KnightEdited byBrian Smedley-AstonRuss KingstonMusic byCharles GrossDistributed byCinema Shares InternationalRelease date May 12, 1978 (1978-05-12) Running time95 minutesCountryUnited StatesLanguageEnglishBudget$550,000[1] Blue Sunshine is a 1977 American horr...

 

Ohio Hopewell culture archaeological site Shriver Circle Earthworks33 RO 347Artists conception of the summer solstice sunrise at the Shriver Circle EarthworksLocation within Ohio todayLocationChillicothe, Ohio,  USRegionRoss County, OhioCoordinates39°22′3.76″N 83°0′20.41″W / 39.3677111°N 83.0056694°W / 39.3677111; -83.0056694HistoryFounded200 BCEAbandoned500 CECulturesOhio Hopewell cultureSite notesArchaeologistsSquier and DavisArchitectureArchite...

 

First edition The Butterfly Clues is a Young adult mystery novel written by Kate Ellison and published in February 2012 by Egmont USA. The Butterfly Clues tells the story of Penelope Lo Marin, an outcast teenage girl who struggles with Obsessive—compulsive disorder (OCD) and has to deal with the constant urge to steal various items, the frequent relocation due to her father's job, and the memory of her brother Oren's death. Throughout the novel, Lo's problems arise as both weaknesses and st...

American space Western television series FireflyGenre Space Western Drama Created byJoss WhedonStarring Nathan Fillion Gina Torres Alan Tudyk Morena Baccarin Adam Baldwin Jewel Staite Sean Maher Summer Glau Ron Glass Theme music composerJoss WhedonOpening themeThe Ballad of Serenity performed by Sonny RhodesComposerGreg EdmonsonCountry of originUnited StatesOriginal languageEnglishNo. of seasons1No. of episodes14ProductionExecutive producersJoss WhedonTim MinearProducerBen EdlundCinematograph...

 

Species of amphibian Rhacophorus maculatus redirects here. This was also the original name of Rhacophorus bipunctatus, described by Anderson in 1871. Polypedates maculatus Conservation status Least Concern (IUCN 3.1)[1] Scientific classification Domain: Eukaryota Kingdom: Animalia Phylum: Chordata Class: Amphibia Order: Anura Family: Rhacophoridae Genus: Polypedates Species: P. maculatus Binomial name Polypedates maculatus(J.E.Gray, 1830) Synonyms Hyla maculata J.E.Gray, 193...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!