Nacho Casanova (Saragossa, 12 de juliol de 1972), nom amb què és conegut Ignacio Casanova Martín, és un dibuixant i guionista de còmics format a València que durant un temps ha residit a Barcelona.[1][2]
Es va llicenciar en Belles Arts en l'especialitat d'Escultura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, ciutat on va viure de 1991 a 2006 i on va ser president de l'APIV, l'Associació Professional d'Il·lustradors de València.[3] Després d'uns anys residint a Barcelona, actualment torna a viure a València.
Nacho Casanova va guanyar el premi al millor fanzine al Saló Internacional del Còmic de Barcelona el 1999 per Como vacas mirando el tren,[1] i el seu tercer volum d'Autobiografia no autorizada (Diábolo Ediciones) va estar nominat als premis del Saló Internacional del Còmic de Barcelona el 2011.[4][5] En aquesta edició del Saló del Còmic barceloní va obtenir el premi al millor dibuix d'autor espanyol per votació popular per aquesta obra.[3]
Obra
Entre els seus fanzines, destaquen Como vacas mirando el tren i Tos. Edicions de Ponent li va editar els còmics ...Y te diré quién eres i Cambiovida l'any 2000. Els anys 2003 i 2004 va col·laborar amb els projectes poètics de Jesús Cuadrado publicats per l'editorial Sins Entido Tapa roja i Plagio de encantes. Bang Ediciones va publicar el primer volum de la seva obra Autobiografía no autorizada el 2007; el segon volum d'aquesta obra va ser publicat per Diábolo Ediciones el 2008,[1] i el tercer i últim volum va ser editat per aquesta mateixa editorial el 2011.[6][7] Una altra obra de Nacho Casanova publicada per Diábolo és Pornográfica (2013).[8]
Obres
Les publicacions en què ha participat Nacho Casanova són:[2]
- 1999 - Mutts: Cuaderno de historietas, núm. 10, Planeta-DeAgostini.
- 1999 - Catàleg del Certamen de Còmic INJUVE, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de España.
- 2000 - Colección Solisombra, Edicions de Ponent: números 2 (...Y te diré quién eres), 3 (Cambiovida) i 54 (Mistigri).
- 2001 - Plagio de encantes, llibre il·lustrat d'Ediciones SinSentido, número 1.
- 2007 - Autobiografía no autorizada, còmic de les editorials Bang Ediciones / Diábolo Ediciones, volums 1, 2 i 3. El tercer volum va estar nominat als premis del Saló del Còmic de Barcelona.[5]
- 2008 - Un día, còmic de Dolmen Editorial, número 1.[9]
- 2011 - Autobiografía no autorizada, publicació digital de Diábolo Ediciones i Esdecómic, números 1 i 2.
- 2013 - El coche de Intisar: Retrato de una mujer moderna en Yemen, novel·la gràfica d'Edicions Glénat amb guió de Pedro Riera.[5] Va obtenir el premi France Info 2013 al millor còmic d'actualitat i reportatge.[10]
- 2013 - Pornográfica, Diábolo Ediciones.[5][11]
- 2015 - Ssssh, autoedició.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nacho Casanova a diaboloediciones.com». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Ignacio Casanova a tebeosfera.com». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Paco Roca y Nacho Casanova, premiados en el 29º Salón del Cómic de Barcelona». El Pes Digital [Consulta: 12 maig 2014]. Arxivat 13 de maig 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-13. [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «Nacho Casanova, nominado en el Salón del Cómic de Barcelona». El Periódico de Aragó0n, 14-04-2011 [Consulta: 12 maig 2014]. Arxivat 13 de maig 2014 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «entrevista a xn-vietario.com». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «Presentació d'Autobiografía no autorizada vol. 3». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «El dibujante valenciano Nacho Casanova convierte en un cómic su propia vida». La Vanguardia, 07-07-2007 [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «Presentacio de Pornográfica a València». [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ «Un día a guiadelcomic.es». Arxivat de l'original el 13 de maig 2014. [Consulta: 12 maig 2014].
- ↑ Prieto, Mónica G «El coche de Intisar, un cómic destinado a derribar clichés». Cuartopoder, 29-01-2013 [Consulta: 12 maig 2014]. Arxivat 13 de maig 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Oliver, Josep. «Pornográfica, el sensual viraje de Nacho Casanova». [Consulta: 12 maig 2014].
Enllaços externs
