La màkina és un gènere musical dins de la música electrònica, evolució del techno hardcore, l'EBM, la música industrial i del tecno.
La música màkina es caracteritza pel seu ritme ràpid de 150 a 190 ppm i melodies alegres. Els discjòqueis que punxen màkina mesclen cançons a partir d'una base rítmica i incursions en el segon tema. Usualment aquestes cançons tenen un tros molt més ràpid o lent que fa de clímax abans de la repetició del tema, a manera de tornada.
Alguns dels productors màkina més importants han estat Julio Posadas, Gerard Requena o Rubén Moreno (Ruboy).
Història
Aquest estil musical es va conrear sobretot als Països Catalans des de 1985, començant al País Valencià durant la popular Ruta Destroy,[1] on l'estil rebia popularment el nom de bakalao, i expandint-se posteriorment a Catalunya, on va evolucionar i va acabar obtenint el seu so propi i característic a mitjans dels 90.[2][3][4][5]
Referències
- ↑ Davis, Álvaro G. «Desde el hyperpop, queer y más abierta: así está resucitando la música mákina en València» (en castellà), 13-04-2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Castellano, Celia. «Más allá del ‘bakalao’: la olvidada ruta de clubs de Girona que trajo el ‘techno’ a España hace 35 años» (en castellà), 02-04-2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Donaire, David. «La historia de Masía, el último reducto de la Ruta del Bakalao que sobrevive al paso del tiempo en Segorbe» (en castellà), 02-09-2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Garrigós, Jordi. «Quan les discoteques catalanes ballaven a ritme de música màquina», 23-07-2016. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «DJ Sisu: "Catalunya és la terra de la música màquina"». [Consulta: 17 novembre 2022].
Enllaços externs
