Myioborus

Myioborus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere que són natives

Myioborus
Infotaula d'ésser viuMyioborus Modifica el valor a Wikidata

Bosquerola gola de pissarra Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParulidae
GènereMyioborus Modifica el valor a Wikidata
Baird, 1865 Myioborus Modifica el valor a Wikidata

Myioborus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae).[1][2] Les espècies d'aquest gènere que són natives d'Amèrica[3] i reben el nom comú de "bosquerola".[4]

Descripció

La majoria de Myioborus mesuren entre 13 i 13,5 cm de llargada, amb les parts superiors de color gris fosc o verd oliva fosc, excepte les plomes exteriors blanques de la cua, que sovint s'estenen. Els adults tenen el ventre de color vermell, taronja o groc brillant. Moltes espècies tenen casquets negres, vermells o grocs contrastants o patrons facials distintius, sovint amb "ulleres" blanques o grogues al voltant de l'ull.[5][6]

El bosquerola alablanca (M. pictus), la forma més septentrional, és més grossa (15 cm de llargada) i té un patró de plomatge, cant i comportament diferents de la restra del gènere. També és l'única espècie que és parcialment migratòria, i potser es podria classificar en un gènere separat.[5][6]

No presenten dimorfisme sexual, com en la majoria de bosqueroles tropicals residents, ja que s'aparellen de per vida i tenen poca necessitat de dimorfisme sexual, a diferència de moltes espècies migratòries, on els mascles necessiten reclamar territori i buscar parella cada any.[5][6]

Distribució i hàbitat

Habiten en boscos de muntanya (inclosos els tepuis), boscos i arbustos, on s'alimenten d'insectes, de vegades com a part d'un estol d'espècies mixtes.[5][6]

Taxonomia

El gènere Myioborus va ser introduït el 1865 pel naturalista estatunidenc Spencer Baird amb Setophaga verticalis (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837), com a espècie tipus. Aquest tàxon es considera actualment una subespècie del Myioborus miniatus.[7][8]

El baluard dels Myioborus és el nord de Sud-amèrica, tot i que algunes espècies s'estenen al llarg dels Andes, fins al sud, al nord-oest de l'Argentina, mentre que d'altres s'estenen cap al nord, a través de l'Amèrica Central, i fins als Estats Units, en el cas de la bosquerola alablanca. La majoria de les espècies es troben restringides als boscos de muntanya i als boscos. Els ancestrals Myioborus, juntament amb els del gènere Basileuterus, semblen haver colonitzat Sud-amèrica aviat, potser abans que estigués vinculada al continent nord, i aquests dos gèneres representen la majoria de les espècies de bosqueroles residents d'aquesta regió.[5][6]

Etimologia

El nom del gènere combina el grec antic «μυια/muia, μυιας/muias» que significa “mosca” amb «-βορος/-boros» que significa “devorador”.[9]

Espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dotze espècies:[10]

Referències

  1. «Myioborus (Myioborus sp.) - Avibase». [Consulta: 14 març 2025].
  2. «Myioborus S.F.Baird, 1865» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 14 març 2025].
  3. «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 abril 2026].
  4. «Myioborus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 abril 2026].(català)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Curson, Jon; Quinn, David. New World warblers. Reprinted. Londres: Helm, 1995. ISBN 978-0-7136-3932-2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F.; Gardner, Dana; Skutch, Alexander F. A guide to the birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Cornell Univ. Pr., Comstock Publ. Assolc, 1989. ISBN 978-0-8014-9600-4. 
  7. Baird, Spencer F. Review of American Birds in the Museum of the Smithsonian Institution. Part 1 (en anglès). Washington: Smithsonian Institution, 1864–1872, p. 237, 257 (Smithsonian Miscellaneous Collections). 
  8. Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 52 [Consulta: 18 abril 2026]. 
  9. «The Key to Scientific Names: Myioborus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 18 abril 2026].
  10. Gill, Frank; Donsker, David. «New World warblers, mitrospingid tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.1. [Consulta: 18 abril 2026].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.