Muselmann

Muselmann (pl. Muselmänner, en alemany musulmà) era un terme despectiu usat entre els captius dels camps de concentració nazis de la Segona Guerra Mundial pe

Muselmann
Escultura El presoner moribund en el memorial del Camp de concentració de Neuengamme a Hamburg
Morts, presoners desnodrits, Camp de concentració de Buchenwald
Supervivents de Mauthausen-Gusen, 1945

Muselmann (pl. Muselmänner, en alemany musulmà) era un terme despectiu usat entre els captius dels camps de concentració nazis de la Segona Guerra Mundial per referir-se a aquells que pateixen d'una combinació d'emaciació per la fam (coneguda també com a «malaltia de la fam») i esgotament i que estan resignats a la seva mort imminent.[1] Els presoners muselmänner exhibien una severa emaciació i debilitat física, una apàtica llangor respecte al seu propi destí, i una manca de resposta al seu entorn. La següent cita apareix en una nota a peu de pàgina al relat autobiogràfic de Primo Levi sobre la seva estada a Auschwitz Si això és un home,[2] i serveix com a introducció a la paraula en aquest llibre. "Selecció", en el context de la cita, significa selecció per a les cambres de gas, és a dir, mort. A Si això és un home Levi utilitza dues variacions ortogràfiques; Muselmann i Musselman, així com el plural, Muselmänner.

« Amb aquest terme, Muselmann, ignoro per quina raó els veterans del camp designaven els dèbils, els ineptes, els destinats a la selecció. »
— Primo Levi, Si això és un home Capítol: Els enfonsats i els salvats

Alguns estudiosos sostenen que el terme possiblement prové de la incapacitat del Muselmann de reposar en qualsevol moment a causa de la pèrdua de múscul de la cama, passant per tant la major part del temps en una posició cap per avall, recordant la posició del Muselmann (musulmà) durant les oracions.[3]

El terme es va estendre des d'Auschwitz-Birkenau a altres camps de concentració. El seu equivalent al camp de concentració de Majdanek era Gamel (deriva de l'alemany Gammeln - mot col·loquial per a podrit) i al camp de concentració de Stutthof era Krypel (derivat de l'alemany Krüppel, coix).

El psicòleg i supervivent d'Auschwitz Viktor Frankl, al seu llibre L'home a la recerca de sentit, ofereix l'exemple d'un pres que decideix utilitzar el seu últims cigarrets (usats com a moneda als camps de concentració) en la nit, perquè està convençut que no sobreviurà a l'Appell (passar llista) l'endemà al matí; els seus companys de captiveri burlaven d'ell com un Muselmann. Frankl el compara amb les actituds i comportaments deshumanitzats dels kapos.

El testimoniatge del polonès, Adolf Gawalewicz, Refleksje z poczekalni do gazu: ze wspomnień muzułmana («Reflexions a la sala d'espera de la Cambra de Gas: de les Memòries d'un Muselmann»), publicat el 1968, incorpora el terme al títol del llibre.[4]

Referències

  1. ↑ Si això és un home, Primo Levi, Grup 62, 2008. ISBN 978-84-96863-64-4 en línia aquí
  2. ↑ Consultable en línia aquí
  3. ↑ Definició de Muselmann (PDF) Web oficial del Yad va-Xem, Centre de Recursos de la Xoà, Escola Internacional per a l'Estudi de l'Holocaust. Consultat el 30 d'abril del 2014
  4. ↑ Adolf Gawalewicz, Refleksje z poczekalni do gazu: ze wspomnień muzułmana, Cracòvia, Wydawnictwo Literackie, 1968. 165 pp.

Vegeu també

Bibliografia

  • Israel Gutman, Encyclopaedia of the Holocaust, Nova York: Macmillan (1990), vol. 3. p. 677 (hebreu)
  • Wolfgang Sofsky, The Order of Terror: The Concentration Camp, Princeton: Princeton University Press (1999), p. 25, 199-205.
  • Giorgio Agamben, The Witness and the Archive, llibre.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.