Munis al-Fahl (‘Munis el Patró’) o Munis al-Khazin (‘Munis el Tresorer’), per distingir-lo del seu homònim més il·lustre, Munis al-Khàdim o Munis al-Mudhàffar, fou un general abbàssida, que va destacar en temps dels califes al-Mútadid (892-902), al-Muktafí (902-908) i al-Múqtadir (908-932). Fou sàhib al-haras (comandant de la guàrdia) d'al-Mútadid i va dirigir diverses expedicions contra beduïns i rebels a l'Iraq central (899, 900, 902); després al-Muktafí el va enviar contra els càrmates a Hit (906); a la crisi successòria que va esclatar a la mort del califa quan el jove al-Múqtadir fou enderrocat per unes hores el 17 de desembre de 908 per Ibn al-Mútazz, va tenir una actuació decisiva i va fer front als colpistes, aconseguint restaurar a al-Múqtadir al tron l'endemà. Com agraïment li fou donat el càrrec de khazin (tresorer) i sàhib aix-xurta o cap de la policia del califa. Va morir el 914.
Referències
- Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century", 1920
- W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)
