La mulassa està documentada a Reus des de començaments del segle xvii, quan consta que sortia per les festes de Corpus i de Sant Pere i en les solemnitats de la vila, sempre acompanyant els gegants. En aquells temps tenia un aspecte ferotge, i igual que altres mulasses de l'època, tenia el coll extensible i treia foc per la boca. Les mulasses de foc són conegudes a altres poblacions de Catalunya: la de Vilanova havia estat una mulassa de foc, i avui són ben conegudes les mules guites de la Patum de Berga. També hi havia mules que escopien foc a Barcelona o Olot.
Al segle xvii hi havia a Reus dues mulasses, la gran i la petita, que s'interpreta com un grup semblant al que ara existeix a Berga. Per a fer-la manejable i mòbil tenia les potes molt curtes i es portava per quatre persones des de fora i una des de dins, que s'encarregaven de les evolucions i de more-li el cap i el coll. A principis del segle xix va deixar de ser un animal de foc i es convertí en el pacífic animal que ara coneixem. Se li van allargar les potes per poder-la portar només des de l'interior, i podia moure el cap i fer petar les dents, que eren una ferradura posada a la boca. L'actual Mulassa és la mateixa que es va construir el 1725. Després de tants anys de funcionament ha estat necessari anar-la reparant i afegint les parts més malmeses. Tot i això, la peça conserva encara algunes parts de la seva estructura original[1]
La part més notable de la seva figura és el cap, ben treballat anatòmicament i amb profusió d'ornaments; al voltant del coll hi porta penjat un rastre de campanes. El cos és de grans dimensions i no està esculpit, a diferència de les mulasses d'altres poblacions, sinó que el forma directament el vestit sobre la carcassa. El cap intenta ser una representació fidel de l'animal i el cos només suggereix la figura. Sobre l'esquena hi porta un mantell amb l'escut de la ciutat. La Mulassa, sempre com a element festiu depenent del municipi, a inicis del segle XXI la porten des de l'interior quatre persones i la guia des de l'exterior un acompanyant. Dins del seguici va darrere dels elements de foc i davant dels nanos. El seu comportament és força tranquil als seguicis i processons i adopta un aire molt més alegre a les ballades al mig de la plaça. És un dels elements del bestiari més estimats per la canalla, que acostumen a tocar-li el coll i la boca i fan sonar les campanetes[2]
Josep Iglésies transcriu una cançó que les mares reusenques cantaven als petits, asseguts a la falda i fent-los saltar sobre els genolls:
«
La campana dels gegants,
la mulassa, la mulassa,
la campana dels gegants,
la mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen, ara ballen,
la Vitxeta i el Vitxet,
ara ballen a pleret.
»
Fent referència al so de la campana que anuncia la sortida dels gegants, encapçalats per la mulassa, per Corpus i la festa major.[3] La Vitxeta i el Vitxet són dos dels gegants més populars de Reus.
Pere Cavallé recorda: "Tant com els gegants, la Mulassa cridava fortament l'atenció dels menuts. El moviment de pèndol que imprimien a aquell cap de mula resignada i l'obrir i tancar-li la boca estirant o afluixany el cordill que li aguantava les barres, eren per nosaltres entreteniments molt agradosos que contribuïen a la distracció o a l'esverament dels espectadors més petits".[4]
Surt al carrer, sempre amb els gegants, el dia de Corpus, a les processons de la Festa Major de Sant Pere, els dies 28 i 29 de juny, la vigília i el dia de la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 24 i 25 de setembre. El domàs que cobreix el seu llom és l'antiga bandera de Reus de color grana, que porta brodat l'antic escut de la ciutat.[5] Els portadors de la Mulassa porten una brusa blava, pantalons foscos, faixa negra, espardenyes amb una rosa i una tovallola al coll, i són membres de la Colla Gegantera de Reus. Les tonades i l'acompanyament musical són comuns amb els gegants.[6]
