Mubal·litat-Xerua

Mubal·litat-Xerua

Biografia
Família
Cònjuge	Burnaburiaix II
Fills	Karakhardash, Kurigalzu II
Pare	Aixuruballit I

Mubal·litat-Xerua va ser una princesa d'Assíria, filla d'Aixurubal·lit I.

Biografia

Mubal·litat-Xerua era una filla del rei assiri Aixurubal·lit I (regnant c. 1363 i c. 1328 aC).^[1] El seu pare va ser el primer a adoptar el títol de rei d'Assíria.^[1]

Estava casada amb el rei babilònic Burnaburiaix II, que en aquell moment ja havia estat involucrat en matrimonis reials diverses vegades, enviant diverses de les seves filles a altres corts.^[1] Segons Amanda Prodany, el rei babiloni probablement ja tenia una edat mitjana quan es va casar amb Mubal·litat-Xerua.^[1] Amb ell va tenir Karakhardaix, que va accedir al tron babilònic però va ser assassinat poc després durant una rebel·lió.^[2][3] La seva mort va ser venjada més tard pel seu propi avi, el rei assiri.^[4] Com que Karakhardaix havia estat assassinat en una rebel·lió, els assiris van col·locar al tron babilònic a un tal Kurigalzu, que podria haver estat fill o nét de Burnaburiaix.^[5]

Hi ha debat sobre si Mubal·litat-Xerua es va casar amb Burnaburiaix o amb el seu fill, és a dir, Karakhardaix,^[6][7][8] ja que les fonts històriques es contradiuen.^[9] Una font antiga (Crònica P) anomena el fill de Mubal·litat-Xerua (i Karaindaix) Kadaixman-Harbe,^[4] el pare de Kurigalzu, segons aquesta crònica.^[10] L'altra font principal (la Història Sincrònica), però, afirma que Kurigalzu era fill de Burnaburiaix.^[10][11] Tanmateix, aquesta font també es pot interpretar que expressa que el pare de Kurigalzu era Karakhardaix.^[11] Kadaixman-Harbe, doncs, podria ser un altre nom per a Karakhardaix.^[11] Cap de les dues fonts registra explícitament qui era el marit de Mubal·litat-Xerua.^[10]

Referències

1. Podany, 2022, p. 390.
2. Erskine, 2012, p. 184.
3. Grayson, 1972, p. 50.
4. «Five Royal Seal Cylinders» (en anglès). Penn Museum, original escrit el 1922. [Consulta: 26 abril 2024].
5. Oates, 1986, p. 91-92.
6. Kuhrt, 2020.
7. Liverani, 2013.
8. Collins, 2008, p. 65.
9. Grayson, 1975, p. 211.
10. Chen, 2020, p. 207-208.
11. Radau, 1908, p. 56-61.

Bibliografia

• Chen, Fei «The Selected Synchronistic Kings of Assyria and Babylonia in the Lacunae of A. 117». BRILL, 51, 2020, pàg. 207-216. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004430921_010.
• Collins, Paul. From Egypt to Babylon: the international age 1550-500 BC (en anglès). Harvard University Press, 2008. ISBN 978-0674030961. 
• Erskine, Andrew. A Companion to Ancient History. Wiley, 2012. ISBN 9781118451366. 
• Grayson, Albert Kirk. Assyrian Royal Inscriptions: From the beginning to Ashur-resha-ishi I. O. Harrassowitz, 1972. ISBN 9783447013826. 
• Grayson, A. K.. Assyrian and Babylonian chronicles (en anglès). J. J. Augustin, 1975. OCLC (OCoLC)ocm02045193. 
• Kuhrt, Amélie. The Ancient Near East C.3000–330 BC (2 Volums) (en anglès). Taylor & Francis, 2020. ISBN 9781136755552. 
• Liverani, Mario. The Ancient Near East History, Society and Economy (en anglès). Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134750917. 
• Oates, J. Babylon (en anglès). Thames & Hudson, 1986. ISBN 9780500273845. 
• Podany, Amanda H. Weavers, Scribes, and Kings A New History of the Ancient Near East (en anglès). Oxford University Press, 2022. ISBN 9780190059040. 
• Radau, Hugo. Letters to Cassite Kings from the Temple Archives of Nippur (en anglès). University of Pennsylvania Press, 1908. ISBN 9781512820805.