El mosquer estriat occidental[1] (Myiophobus crypterythrus), és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae) pertanyent
| Myiophobus crypterythrus | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Myiophobus |
| Espècie | Myiophobus crypterythrus |
| Distribució | |
El mosquer estriat occidental[1] (Myiophobus crypterythrus), és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae) pertanyent al gènere Myiophobus i fins a l'any 2022 considerada una subespècie de Myiophobus fasciatus. És nativa del nord-oest d'Amèrica del Sud.[2]
Es distribueix a l'extrem sud-oest de Colòmbia (oest de Nariño), oest de l'Equador i nord-oest i nord del Perú (al sud fins al sud de Cajamarca i vall del Marañón).[3]
Aquesta espècie és considerada força comuna en els seus hàbitats naturals: clarianes arbustives seques, pastures, jardins espessos i boscos esclarissats, tant en terres baixes com en contraforts muntanyencs, principalment per sota dels 1500 m d'altitud, encara que fins als 2000 m al sud-est de l'Equador, i fins a més alt al nord-oest del Perú.[3]
L'espècie M. crypterythrus va ser descrita per primera vegada pel zoòleg britànic Philip Lutley Sclater el 1861 sota el nom científic Myiobius crypterythrus; la localitat tipus és «Pallatanga, oest de l'Equador.»[4]
El nom genèric Myiophobus es compon de les paraules del grec antic «μυια (muia)», «μυιας (muias)» que significa “mosca”, i «φοβος (phobos)» que significa “terror”, “por”, “pànic”; i el nom de l'espècie «crypterythrus», es compon de les paraules del grec antic «kruptes» que significa “amagat” i «eruthros» que significa “vermell”.[5]
La present espècie, i el mosquer rovellat (Myiophobus rufescens),[6] van ser tradicionalment tractades com a subespècies del mosquer estriat oriental (Myiophobus fasciatus), però, com ja va ser anticipat per autors anteriors, com Ridgely i Tudor (2009),[7] van ser separades com a espècies plenes amb base en diferències de plomatge i de vocalització, el que va ser seguit per les principals classificacions[2][8] i pel Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) en la Proposta No 963.[9] És monotípica.[3]
Les principals diferències apuntades per justificar la separació són: difereix de M. fasciatus per la corona del mascle invariablement roig-ataronjada i no groga; les estries del pit són grises i no marrons; la gola i el ventre són blancs i no beix; les parts superiors gris pissarra i no color de civada; pel cant diürn amb notes més llargues, aconseguint freqüències molt més altes i una gamma molt àmplia de freqüència i ritme més lent. Difereix de M. rufescens pel pit blanc estriat de gris i no roig pàl·lid llis; la gola i el ventres són blancs i no roig pàl·lid; les parts superiors gris pissarra i no color de civada; i pel cant diürn.[3][10]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.