Morimotoïta

Morimotoïta
Fórmula química	Ca₃(TiFe^2+)(SiO₄)₃
Epònim	Nobuo Morimoto ^(en)
Localitat tipus	Mina Fuka, Fuka, Bicchu-cho (Bitchu-cho), Takahashi City, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.25
Dana	51.4.3c.3
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 12,162Å;
Grup espacial	grup d'espai Ia-3d
Color	negre
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Duresa (Mohs)	7,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	gris
Densitat	3,8 g/cm³ (mesurada); 3,75 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Zr, Al, Mn, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-017
Any d'aprovació	1992
Símbol	Mmt
Referències	[1][2]

La morimotoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom de Nobuo Morimoto (1925-2010), mineralogista i professor de les Universitats d'Osaka i Kyoto.

Característiques

La morimotoïta és un silicat de fórmula química Ca₃(TiFe²⁺)(SiO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992, i publicada per primera vegada el 1995. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morimotoïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Fuka, a la ciutat de Takahashi, dins la prefectura d'Okayama, a la Regió de Chugoku (Honshū, Japó). També ha estat descrita al complex alcalí del riu Ice, a la Colúmbia Britànica (Canadà); al riu Morotu, a l'óblast de Sakhalín (Rússia); al mont Rasvumtxorr, al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia); i al comtat de San Benito, a Califòrnia (Estats Units).

Referències

1. «Morimotoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 octubre 2017].
2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 5 octubre 2017].