Montcortès té l'església de Sant Martí i dues capelles més, en el mateix poble, la de Sant Sebastià, pràcticament abandonada, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en ruïnes. A migdia del poble hi ha, encara, les ruïnes de la capella barroca de Sant Miquel de Montcortès. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut popularment com a la Rectoria, que deu correspondre a l'antic castell.[2]
Geografia
Montcortès és a la part central, al Pla de Corts, a prop i a llevant de l'Estany de Montcortès i de la Collada de Sant Antoni. És a l'esquerra del Barranc de les Morreres, a ponent del Serrat de la Fareta, al nord-est del Serrat del Campet i al nord-oest de la Roca del Moro. Queda a ponent del poble de Bretui i a llevant dels de Cabestany i Mentui.
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Montcortès (Moncortes). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent suau d'una costa, ventilat per tots els vents llevat dels de l'oest. El clima és fred i propens a refredats i terçanes (febres palúdiques que apareixen cada tres dies). Tenia 20 cases i l'església parroquial de Sant Martí, de la qual depenia la de Bretui. El capellà depenia eclesiàsticament de l'abat de Gerri. A més, a un quart d'hora del poble hi havia l'ermita de Sant Miquel.[3]
El terreny era de secà i de mala qualitat. S'hi collia blat, ordi i patates, s'hi criaven ovelles i vaques, i hi havia caça de conills, ànecs i perdius, així com pesca d'anguiles. La població era de 22 veïns (caps de casa) i 126 ànimes (habitants).[3]
La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Montcortès.
En el fogatge del 1553, Montcortès, juntament amb Cabestany, Balastui, Bretui i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.[nota 1]
Evolució demogràfica
1970
1981
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2011
2013
60
55
32
32
34
31
33
29
25
26
Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Notes
↑"Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant", i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià.[6]
↑ 3,03,1MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàgs. 484-485. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-255-7
↑Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
.jpg)
