Monestir de la Santíssima Hodegetria

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de la Santíssima Hodegetria
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
La Mare de Déu Hodegetria en una icona del segle xv

El monestir de la Santíssima Hodegetria (en grec: Ὁδηγήτρια, lit. 'Qui mostra el camí'), també conegut com el monestir dels Hodeges (en grec: Μονὴ τῶν Ὁδηγῶν) de Constantinoble, fou fundat, segons la tradició, per santa Pulquèria (399-453), filla de l'emperador Arcadi (377-408).[1] Fou una de les tres fundacions dedicades a la Mare de Déu venerades amb aquest nom amb l'església de Blanquerna i la de Chalkoprateia.[2]

El monestir es trobava més enllà del districte de Chalkoprateia (en grec: Χαλκοπρατεῖα, lit.: 'mercat del coure'), a prop del mar al sud-est de la ciutat i servia de contrapartida al de Blanquerna, situat al nord-oest de la ciutat. Tots dos eren un punt de partida i d'arribada de processons, com la setmanal que eixia de les muralles de Teodosi i acabava al districte de Chalkoprateia.[3]

Segons la tradició, el monestir hauria albergat la icona de l'Hodegetria, una imatge de la Mare de Déu pintada per sant Lluc i, segons un relat de Xanthopoulos, hauria estat portada des d'Antioquia de l'Orontes. Entre el 1403 i 1406, Ruy Gonzales de Clavijo el va descriure com una pintura quadrada coberta de joies: maragdes, safirs, topazis i perles.[4] El nom Panaghia Hodēgētria donat a la icona es refereix a la llegenda segons la qual hi havia dins del monestir una font miraculosa amb poder per a guarir els cecs i tots aquells que tenien problemes oculars. Es diu que la Mare de Déu es va aparéixer a dos cecs, els va guiar fins a la font i els va fer recuperar la vista. Els hodeges foren els monjos que guiaren els cecs cap a la font. Cada dimarts, aquesta icona miraculosa es duia en processó pels carrers de la ciutat, on s'aplegaven multituds que esperaven una curació miraculosa.[5] El santuari es va restaurar sota l'emperador Miquel III (r. 842-967), però hui només en resten unes poques ruïnes a prop del Parc Gülhane.[6]

Ubicació

Mapa de Constantinoble sota l'Imperi Romà d'Orient

S'ignora la ubicació exacta del monestir a Constantinoble.[7] Una descripció al Logos diēgēmatikos[8] així com una menció de Nicetes Coniata ens suggereixen que el monestir era “a prop de la mar" (la de Màrmara o del Bòsfor). Segons certes fonts escrites, en particular la descripció feta per un pelegrí contemporani,[9] el monestir devia ser a l'est o sud-est de Santa Sofia.

Les excavacions al Parc Gülhane van revelar una rotonda i les restes del que hauria estat una font (ubicació aproximada: 41° 0′ 33″ N, 28° 59′ 6″ O). Aquestes ruïnes podrien haver pertangut a un monestir. Tanmateix, es troben al nord-est de Santa Sofia, mentre que les fonts escrites n'indiquen més aviat una posició al sud-est.[10]

Història

El nom Hodēgoi apareix per primera vegada amb certesa en textos del segle X: segons el Pàtria de Constantinoble, l'emperador Miquel III l'Embriac (entre el 856 i el 865) va reconstruir una capella que hi havia al costat d'una font miraculosa,[11] que guaria els cecs. L'Ὁδηγοί (en grec 'el guia') era la persona que conduïa el cec a la font. A la primavera del 866, Cèsar Bardas va fer una visita solemne al nou santuari abans de començar la campanya contra els àrabs de Creta, i un presagi (la caiguda de la seua capa) anuncià la seua fi propera.[12]

N'hi hagué més tard una altra tradició sobre l'origen de la paraula: la fundació de l'església seria atribuïble a l'emperadriu Pulquèria per Nicolau Mesarités[13] i per Nicèfor Cal·list Xantòpul,[14] que informa que es pretenia acollir una icona de la marededeu pintada per Lluc, enviada des d'Antioquia per la seua cunyada Eudòxia Augusta; un text dedicat al santuari, copiat a la dècada del 1430,[15] afirma que l'emperadriu hauria designat aquesta icona com a guia ("Ὁδηγὸν τῶν καλῶν ἁπάντων"). La icona que es guardava al santuari s'identifica tradicionalment com a Hodêgetria, tipus iconogràfic testimoniat en segells imperials del 695.[16]

Segons la Carta dels tres patriarques orientals a l'emperador Teòfil,[17] el patriarca Joan el Gramàtic hauria estat un lector de la litúrgia en temps de l'església dels Hodēgoi durant el regnat de Lleó V l'Armeni, per tant abans de la reconstrucció sota Miquel III l'Embriac. Nicó Monjo indica que l'emperador Joan I Tsimiscés va establir els hodeges com a residència dels patriarques d'Antioquia de l'Orontes durant la seua estada a la capital, i és a aquest estatus que el terme "μονή" s'utilitza per a designar l'establiment a partir del segle X. El 1097, un decret d'Alexis I Comné esmenta un hegumen dels hodege anomenat Ioannikios. El patriarca d'Antioquia Joan l'Oxita s'hi refugià després de la seua fugida l'any 1100, i va tenir problemes amb els monjos de l'establiment, als quals va descriure com un "cau dels bandolers" i del qual acaba escapant de nit.[18] Durant el concili de Blaquerna el maig del 1157, el patriarca elegit d'Antioquia, Soterichos Panteugenos, les opinions dubtoses del qual s'estaven examinant, es negà a traslladar-se de la seua residència a la dels hodeges. Després de la seua elecció com a patriarca d'Antioquia a l'exili l'any 1185-90, Teodor Balsamó va residir també amb els hodeges.

Sabem per alguns textos[19] que els hodege estaven situats a la rodalia del Gran Palau de Constantinoble, a l'est de Santa Sofia, en el camí que duia a Sant Jordi de Manganis, no lluny de la riba. Segons el Discurs narratiu, l'església recolzava contra un talús, molt amunt a prop de la muralla marítima que servia de tanca a la finca, a prop d'un far que devia ser el situat al nord-est del Gran Palau. Els arqueòlegs Robert Demangel i Ernest Mamboury afirmaren haver-ne identificat el jaciment el 1923, entre la muralla marítima i Gülhane.[20] Segons el Discurs, l'establiment s'havia annexat en algun moment part de l'antic domini de la Marina (Τὰ Μαρίνης) que s'estenia a l'est del Gran Palau.[21]

Un hodege guia un cec cap a la font miraculosa, icona de l'església romana d'Orient del Sant Salvador, Cosenza, Itàlia

Sembla que hi va haver una font miraculosa que suposadament curaria els cecs. Independentment de l'ἂγιον λοῦμα, un epigrama de Teodor Balsamó també dona fe de l'existència a prop de l'església d'un bany públic (δημοσιακὸν λουτρὸν τῶν Ὂδηγῶν), restaurat al segle XII. Aquestes instal·lacions eren gestionades per una confraria pietosa que es reunia un o dos cops per setmana.[22]

La veneració amb què s'envoltava el monestir, però, es devia sobretot al nombre i santedat de relíquies de l'església. Segons Nicèfor Cal·list Xantòpul i el Discurs narratiu, s'hi guardaven el fus de la Mare de Déu, unes gotes de sang, etc., potser dutes pels croats després del 1204.

La relíquia més important era la icona de la Mare de Déu que es creu pintada pel mateix Lluc.[23] Segons testimonis, es tractava d'una icona gran i molt pesant, sobre pedra segons els pelegrins russos, sobre fusta segons Xantòpul, portada en processó una volta per setmana. Era una icona del tipus Hodēgētria, d'origen egipciopalestí, els exemples més antics de la qual daten del segle VI. Hi havia un grup especial de "servidors de la icona» pagat, esmentat al segle XII en el typikon del Monestir de Pantocràtor (després Mesquita de Zeyrek), en què l'Hodēgētria era transportada solemnement cada any per a la commemoració dels fundadors. Segons el Pseudo-Jordi Codí, també fou traslladada al Palau el dijous de la cinquena setmana de Quaresma i venerada fins a Pasqua a la Capella de la Mare de Déu Nikopoios. Hi hagué una gran processó fins al Blanquerna el Diumenge de Rams. Fou una de les quatre icones miraculoses de la Mare de Déu conservades a Constantinoble (amb la de Blanquerna, la de Chalkoprateia i una marededeu "Quimeute" dipositada en un indret desconegut).[24]

Cada dimarts, a Hodeges se celebrava una ἀγρυπνία (vetla) i una λιτή (processó), instituïts segons Xantòpul per Pulquèria, que seguia la icona descalça, el cap cobert, envoltada de dones amb torxes. El mateix dia se celebrava una fira (πανήγυρις) a l'entrada nord de l'església.[25] Es repartia oli i aigua beneïts als pelegrins que acudien a assistir a l'agrípnia o a postrar-se davant la icona.

El Monestir d'Hodeges albergava al segle XIV i XV un scriptorium que produïa manuscrits de luxe, sovint il·luminats, per ordre de membres de la família imperial, que contenien sobretot textos litúrgics, i eren identificables pel seu estil d'escriptura, l'"estil dels hodeges". L'existència d'aquest taller fou establerta sobretot per Linos Politis, Hans Belting i Hug Buchthal. El monjo copista més reconegut d'aquest centre s'anomenava Joasaph (identificat durant molt de temps amb l'emperador Joan VI Cantacuzé, que va prendre aquest nom quan es feu monjo, error corregit per Linos Politis). Aquest Joasaph d'Hodeges, conegut sobretot per cinc epigrames de Jean Chortasménos dirigits a ell (un de iàmbic, i els altres en hexàmetres), va ser hegumen del monestir i va morir al 1406.

L'església d'Hodeges conté les tombes dels emperadors Andrònic II Paleòleg (1328), Andrònic III (1341) i Joan V (1391).

Notes i referències

  1. ↑ Mango (2000). p. 17-25
  2. ↑ Pentcheva (2006). p. 121
  3. ↑ Maguire (2004). p. 96
  4. ↑ Spatarakis (1976). p. 46
  5. ↑ Kazdhan (1991) «Hodegon monastery», vol. 2, anglés. p. 939
  6. ↑ Demangel (1939). p. 71-111
  7. ↑ Vegeu-ne Berger (1988), p. 377 i Kidonopoulos (1994). p. 77
  8. ↑ Angelidi (1994). p. 134
  9. ↑ Majeska (1984). p. 362
  10. ↑ Kidonopoulos (1994). p. 77
  11. ↑ En grec ἂγιον λοῦμα, un «bany sant».
  12. ↑ Théophane continué, éd. de Bonn p. 204; Génésios, éd. Lesmüller-Werner et Thurn. p. 77
  13. ↑ Description de l'église des Saints-Apôtres, éd. G. Downey (Transactions of the American Philosophical Society, n° 47, 1957), § XXXIX, p. 7 (à propos du tombeau de Pulchérie aux Saints-Apôtres).
  14. ↑ Història eclesiàstica, XV, 14 (PG, 147, col. 44). Aquest autor atribueix la fundació de totes les esglésies marianes de Constantinoble a Pulquèria, cosa que deu ser una simplificació. La font principal, en aquesta part de la seua obra, és la Història eclesiàstica de Teodor Anagnostes (ara perduda), però el passatge sobre les Hodēgoi no es remunta pas necessàriament a aquest autor.
  15. ↑ El «Discours narratif sur les Hodēgoi» (Λόγος διηγηματικὸς περιέχων τὰ περὶ τοῦ πανσέπτου καὶ θείου ναοῦ τῆς ὑπεραγίας Θεοτόκου, τοῦ οὕτω λεγομένου τῶν Ὁδηγῶν), analitzat i editat per Christine Angelidi (1994). Aparegué en un còdex, retrobat el 1988, al Monestir de Vatopedi, per Criton Chryssochoïdis.
  16. ↑ (alemany) Werner Seibt, «Die Darstellung der Theotokos auf byzantinischen Bleisiegeln, besonders im 11. Jahrhundert», in N. Oikonomidès (dir.), Studies in Byzantine Sigillography, Dumbarton Oaks, 1987, p. 37 et 40-41.
  17. ↑ Text d'autenticitat discutida, en tot cas presenta paràfrasis i interpolacions. Vegeu Paul Lemerle, Le premier humanisme byzantin, París, 1971 p. 137.
  18. ↑ Paul Gautier, «Jean V l'Oxite, patriarche d'Antioche. Notice biographique», Revue des études byzantines 22, 1964. p. 128-157
  19. ↑ En especial els relats de viatge de pelegrins russos. Vegeu (anglés) George P. Majeska, Russian Travelers to Constantinople in the Fourteenth and Fifteenth Century, Dumbarton Oaks Studies 19, 1984 p. 362-64.
  20. ↑ R. Demangel i E. Mamboury, Le quartier des Manganes et la première région de Constantinople, París, de Boccard, 1939 p. 71-111 et 119-20. Han identificat una vasta construcció balneària i una porta oberta en la muralla marítima, amb una inscripció a la llinda, que seria la porta dels hodeges.
  21. ↑ Cyril Mango, «The Palace of Marina, the Poet Palladas and the Bath of Leo VI», in Evangelia Kypraiou (dir.), Eufrosynon: Afieroma ston Manoli Hatzidaki, Athènes 1991 p. 321-330. Marina era una de les tres filles de l'emperador Arcadi, i germana de Pulquèria.
  22. ↑ Vegeu Paul Magdalino, Constantinople médiévale. Études sur l'évolution des structures urbaines, Paris, de Boccard, 1996, p. 31-34 («Bains publics et diaconies») i p. 93-95 (Appendice I: liste des vingt-cinq «diaconies» connues dans la ville). Segons l'autor, la confraria dels hodeges era «la més famosa de les confraries bizantines».
  23. ↑ La tradició segons la qual Lluc pintà la Mare de Déu apareix el en una homilia sobre la veneració d'imatges atribuïda a Andreu de Creta (PG 97, col. 301-304).
  24. ↑ Aquestes quatre icones de Constantinoble es reprodueixen en un registre d'una icona conservada al Monestir de Santa Caterina del Sinaí.
  25. ↑ Aquesta fira dels hodeges apareix en un fresc del Plantilla:S- de l'església del Monestir de la Panaghia Vlacherna d'Arta. Vegeu (anglés) Myrtali Achimastou-Potamianou, «The Wall Paintings of the Vlacherna Monastery (Area of Arta)», Actes del XV Congrés Internacional d'Estudis bizantins, II /A, Atenes, 1981, p. 1-14.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!