Monestir de Sopoćani

Infotaula edifici Stari Ras i el Monestir de Sopoćani
Monestir de Sopoćani
Nom en la llengua original	(sr) Манастир Сопоћани
Dades
Tipus	Monestir i Patrimoni cultural de Serbia
Part de	Stari Ras and Sopoćani ^(en) i Eparchy of Raška and Prizren ^(en)
Construcció	1259
Dedicat a	Santíssima Trinitat
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Superfície	0,53 ha
Localització geogràfica
Regió	Europa i Amèrica del Nord
Localització	Sèrbia
43° 07′ 08″ N, 20° 25′ 22″ E
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i),(iii)
Identificador	96
Activitat
Diòcesi	Eparchy of Raška and Prizren ^(en)
Fundador	Esteve Uroš I de Sèrbia
Lloc web	manastirsopocani.org
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat Data 1979 (3a Sessió) Identificador 96-002 Monument d'importància excepcional

El monestir de Sopoćani (en serbi: Сопоћани), donació del rei Stefan Uroš I de Sèrbia, va ser construït en la segona meitat del segle xiii, prop d'una font del riu Raška a la regió de Ras, al centre de la Sèrbia medieval. L'església va ser dedicada a la Santísima Trinitat i acabada al voltant de l'any 1265, amb l'interior decorat poc després. L'arquebisbe Sava II, que va esdevenir cap de l'Església ortodoxa sèrbia el 1263, està representat en processó d'arquebisbes a la zona de l'altar. Els frescs de Sopoćani són considerats per alguns experts en art medieval serbi com els més bells de l'època. A la paret oest de la nau hi ha el conegut fresc de la Dormició de la Verge.

Fresc de Sopoćani

El segle xvi els monjos van haver de deixar temporalment el monestir en diverses ocasions a causa de l'amenaça otomana. Finalment, durant un dels atacs ocorregut el 1689 els otomans van incendiar el monestir i es van dur el plom de la teulada. Els monjos van fugir amb algunes importants relíquies a Kosovo, i el monestir va romandre abandonat durant dos-cents anys, fins al segle xx. L'església a poc a poc va anar caient: les seves voltes es van excavar, va caure la cúpula i les restes dels edificis que l'envoltaven quedaren cobertes per runa. Finalment, durant el segle xx el monestir va ser restaurat i s'hi va assentar una nova comunitat de monjos. A pesar d'haver estat abandonats durant dos segles, la major part dels frescs de Sopoćani es conserven en bon estat.

Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.^[1]

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} http://whc.unesco.org/en/list/96

Enllaços externs

• Pàgina web del monestir Arxivat 2009-03-09 a Wayback Machine..
• Plantilla:Commons category-inline.
• BLAGO Fund: Sopoćani.
• Aerial video of the Sopoćani.