Aquest article tracta sobre l'espècie Chalciporus piperatus, la representativa dels bolets coneguts com a Mollerics pebrers. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Molleric pebrer (desambiguació).
Bolet de solitari a gregari; de fins a 8-10 cm de diàmetre. Barret viscós en temps humit; de superfície bru vermellosa a bru groguenca. Cutícula completament separable, excedent. Tubs curts; de bru a bru rovell; immutables al frec. Porus angulosos; de color bru a bru rovell; immutables al frec. Cama aprimada; del color del barret, groga al peu; peu cobert per miceli groc crom.[4] Carn ferma en el jove, blana en l’adult; cremosa, groga a la cama, vermellosa sota la cutícula i sobre els tubs; de gust de pebre, més evident a la cama.[1][5][6]
Hàbitat
El podem trobar des de principis d’estiu a finals de tardor; en tota mena de terrenys; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes però també vora planifolis, des dels boscos de pi negre i avetoses, sovint vora bedoll, fins als boscos de faig, roures, castanyers, avellaners o pollancres; també entre bruguerola o nabius.[2][5]
Comestibilitat
No comestible, la coïssor de la carn el fa no adequat pel consum; la coïssor desapareix en assecar el bolet.[1]
↑ 4,04,1Llimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. ISBN 8485194527
↑ 5,05,15,2Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
.svg){kind=icon}
_Bataille_265048.jpg)
