Un moble d'oficina és un tipus de moble que serveix per facilitar els usos i activitats habituals en oficines i altres tipus de locals. Normalment el terme al·ludeix als objectes que facilita les activitats laborals comunes, treball individual, petites reunions en el lloc de treball, reunions en les àrees comunes, sales de reunió específiques, àrees de recepció o benvinguda, àrees de descans, etc.
Hi ha diversos tipus de mobiliari d'oficina, com taules, cadires, elements de classificació i fitxer, com ara blocs o armaris, s'aconsegueix completar les necessitats mobiliari bàsiques. El terme exclou objectes com PC, telèfons, i tot tipus d'accessoris necessaris per a l'acompliment del treball. El mobiliari pot ser el producte del disseny o considerat una forma d'art decoratiu. En addició al rol funcional del mobiliari, pot servir a un propòsit simbòlic o reflex d'un determinat estatus, així com clarament el treball o entorn d'ell es va a exercir. Els materials emprats en la seva construcció solen ser:[1]
Fusta: Va tenir un gran protagonisme des dels egipcis fins al moble estil Art Nouveau, i encara segueix sent el material preferit per moltes persones. Els tipus de fustes més emprats són les de pi, cirerer, castanyer, faig, roure, etc.
Metall: Es va començar a utilitzar després de la primera guerra mundial, amb l'adveniment del modernisme i amb els dissenys de Marcel Breuer, en tub d'acer corbat i cromat, que van imposar un nou estil de mobiliari.
Plàstic: Va cobrar rellevància en el disseny de mobles després de la Segona Guerra Mundial, quan es van fer grans avanços en l'obtenció i processament d'aquest material. Els que van innovar en l'ús del plàstic van ser els dissenyadors italians del moviment radical design .
