El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.
La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo.[1] Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).
Escriptura
L'alfabet mizo està basat en l'alfabet llatí i consta de 25 lletres:
En la seva forma actual, l'alfabet fou ideat pels primers missioners cristians de Mizoram, Rev. J.H.Lorrain i Rev. F.W.Savidge[2] basant-se en el sistema de Hunter de transliteració.
Posteriorment fou afegit un circumflex^ a les vocals per tal d'indicar les vocals llargues, és a dir, â, ê, î, ô, û, cosa que no fou suficient per expressar completament el to mizo. Algunes publicacions, com el diari Vanglaini o la revista Kristian Ṭhalai, van començar a utilitzar á, à, ä, é, è, ë, í, ì, ï, ó, ò, ö, ú, ù, ü per indicar les entonacions llargues. Tanmateix, aquests signes no aconsegueixen diferenciar les entonacions dels tons curts.[nota 1]
Classificació interna
Dins de les llengües tibetobirmanes, el mizo forma part del subgrup central de les llengües kuki-chin.[3]
Fonologia
Les següents taules mostren l'inventari dels fonemes consonàntics i vocàlics[4] del dialecte del Nord del mizo.
El mizo és una llengua tonal que posseeix quatre tons: alt, baix, descendent i ascendent. Dos tons suplementaris es redueixen i tenen les qualitats altes i baixes.[4]
Exemples
Mi zawng zawng hi zalèna piang kan ni a, zahawmna leh dikna chanvoah intluk tlâng vek kan ni. Chhia leh ṭha hriatna fîm neia siam kan nih avangin kan mihring puite chungah inunauna thinlung kan pu tlat tur a ni.
(català) Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans).
Algunes paraules i frases en mizo
Mizo
Català
Mizo
Català
Ka läwm e
Gràcies
Ru
Furtar
I dam mâw/I dam em?
Com estàs?
Tui
Aigua
Thar
Nou
Châw
Menjar
Lian
Gran
Sanghâ
Peix
Pê
Donar
Rûl
Serp
Sakei
Tigre
Khúa
Poble/Ciutat
Lal
Cap/Senyor/Rei
Ní
Dia/El Sol
Sikeisen
Mart
Thlà
Lluna/mes
Chawngmawii
Venus
Kum
Any/edat
Hrangchhuana
Júpiter
Ṭhà mâw? (informal)
Com estàs?/Què tal?
Tukṭhuan
Esmorzar
Vàn
Cel
Chhum
Núvol
Boruak
Aire
Khu
Fum
Thlawh(theih)na
Avió
Arsi
Estrella
Ṭumhmun
Aeroport
Mei
Foc
Zin
Viatjar
Ui
Gos
Lei
Terra
Hmul
Ploma
Khawvel
Món
Thlà
La Lluna
Lû
Cap (part del cos)
Mit
Ull
Kâ
Boca
Khabè
Barbeta
Beng
Orella
Hnar
Nas
Mi
Gent/Persones
Sâ
Carn
Engtin?/Engtiangin?
Com?
Mangṭha
Bona nit
Dár engzât nge?
Quina hora és?
Thingpui
Te
Khaw'nge i kal dáwn?
On vas?
Dam takin [(u) le]
Adéu/Aneu en pau
Engtikah?
Quan?
Khawiah?
On?
Eng(nge)?
Què?
Amaherawhchu
Tot i això
Nombres cardinals
(Pa)khat
U
(Pa)hnih
Dos
(Pa)thum
Tres
(Pa)li
Quatre
(Pa)ngá
Cinc
(Pa)ruk
Sis
(Pa)sarih
Set
(Pa)riat
Vuit
(Pa)kua
Nou
Sàwm
Deu
Sàwmpakhat
Onze
Sàwmpakua
Dinou
Sawmhnih
Vint
Sawmthum
Trenta
Sawmküa
Noranta
Zà
Cent
Zangá
Cinc-cents
Säng(khat)
Mil
Sïng(khat)
Deu mil
Nûai(khat)
Cent mil
Maktadûai
Un milió
Vaibelchhia
Deu milions
Vaibelchhetak
Cent milions
Tlûklehdingäwn
Mil milions
Notes
↑El Viccionari en mizo utilitza els símbols addicionals ạ, ǎ, ȧ (i anàlogament per a les altres vocals aw, e, i and u) per diferenciar-los.
↑Aquestes glotals només apareixen en posició final.
(anglès) Alfons Weidert, 1975, Component Analysis of Lushai Phonology, Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, Series IV - Current Issues in Linguistic Theory, volume 2, Amsterdam: John Benjamins B.V..
