Mitra Mitrović (Požega, 6 de setembre de 1912 – Belgrad 4 d'abril de 2001) va ser una política, feminista i escriptora sèrbia.
Filla d'un funcionari ferroviari, va néixer a Požega. El seu pare va morir de tifus durant la Primera Guerra Mundial i la seva mare es va quedar sola per criar cinc fills. Mitjançant una beca, Mitrović va poder estudiar a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad, llicenciant-se en llengua i literatura serbocroata el 1934. El 1933 es va unir al Partit Comunista de Iugoslàvia. Va ser arrestada diverses vegades[1] i, com a antifeixista, va ser empresonada després de l'ocupació alemanya de Sèrbia però va aconseguir escapar.[2]
Va ser delegada al Consell Antifeixista per a l'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (AVNOJ). Va ser editora del diari del Partit Comunista Borba, va ser membre fundadora del front femení antifeixista (AFŽ) i va formar part del seu comitè central.[3][4] També va ajudar a fundar el diari feminista Žena danas ("La dona d'avui").[2]
Va ser membre de l'Assemblea Nacional Sèrbia i de l'Assemblea Federal de la República Socialista Federal de Iugoslàvia.[2]
Mitrović va ser ministra d'Educació al govern de la República Popular de Sèrbia.[5] Més tard, va ocupar la presidència del Consell d'Educació i Cultura.[2]
Es va casar amb Milovan Đilas el 1936; la parella es va divorciar el 1952.[5]
Tot i que ja no estava casada amb Đilas, quan ell va caure en desgràcia, va ser retirada de tots els seus càrrecs polítics el gener de 1954.[3]
Va publicar unes memòries: Ratno putovanje, i llibres de suport als drets de les dones: Pravo glasa žena dokaz i oruđe demokratije i Položaj žene u savremenom svetu.[2]
Mitrović va morir a Belgrad a l'edat de 88 anys.[2]
Referències
- ↑ «Mitru Mitrovic: 1912–2001» (en bosni). Republika.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mitra Mitrović: Prva ministarka u istoriji Srbije» (en serbi). www.danas.rs, 23-11-2017. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Simic, Ivan. Soviet Influences on Postwar Yugoslav Gender Policies, 2018, p. 57. ISBN 978-3319943824.
- ↑ Dwyer, Philip. War Stories: The War Memoir in History and Literature, 2016, p. 173. ISBN 978-1785333088.
- ↑ 5,0 5,1 The South Slav Journal. Volume 25, 2004, p. 92.
