Mitologia germànica continental

La mitologia germànica continental és el subgrup de la mitologia germànica que es practicà en algunes parts de l'Europa Central durant els segles vi i segles viii, abans del període de cristianització.^[1] La mitologia germànica continental va perviure en les llegendes i les epopeies de l'alt alemany mitjà de l'edat mitjana. Es poden trobar empremtes d'aquestes històries, sobretot amb els elements sagrats eliminats, en els contes folclòrics i de fades europeus.

Territori

En els territoris dels actuals estats d'Alemanya, Polònia, República Txeca, el nord-est de França i els països del Benelux s'establiren les tribus germàniques que la practicaren. Principalment:

• Llombards (com recollí Pau el Diaca)
• Alamans
• Francs i turingis
• Saxons
• Frisons (com recollí Willibrord d'Utrecht)

Fonts i tradició

En comparació amb la mitologia nòrdica o escandinava i, en menor mesura, la mitologia anglosaxona, les mostres del paganisme germànic continental són molt fragmentàries: a banda d'un grapat de breus inscripcions en futhark antic, l'únic document realment pagà són els curts Encanteris de Merseburg en alt alemany antic.

Tot i això, els elements mitològics pagans van ser preservats en la literatura posterior, sobretot en la poesia èpica de l'alt alemany mitjà, però també en els folclores alemany, suís i neerlandès.

Bibliografia

• Jan de Vries: Altgermanische Religionsgeschichte. 2 Bände. 3. unveränderte Auflage. Verlag Walter de Gruyter, Berlin 1970. (alemany)
• Rudolf Simek: Lexikon der germanischen Mythologie (= Kröners Taschenausgabe. Bd. 368). 3., völlig überarbeitete Auflage. Kröner, Stuttgart 2006, ISBN 3-520-36803-X. (alemany)

Referències

1. «Germanic religion and mythology» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2018].

Vegeu també

• Cant dels Nibelungs
• Völundr