|
Millor obra estrangera publicada a Espanya (Saló del Còmic de Barcelona)
El Premi a la millor obra estrangera publicada a Espanya del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és un premi anual que s'entrega des de 1989 i recompensa la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya l'any precedent a la celebració del Saló. El premi no compta amb cap dotació econòmica.
El dibuixant nord-americà Art Spiegelman fou el primer autor a guanyar aquest guardó en dues ocasions. El primer premi el va obtenir a la 8a edició del Saló (1990) per la publicació de la primera part de Maus.[1] Va repetir guardó 12 anys més tard, a la 20a edició del certamen (2002), per la publicació completa de Maus.[2] Spiegelman és així l'autor que més ha rendibilitzat les seves nominacions: en les dues úniques ocasions en les quals fou nominat s'emportà sempre el premi.
Anys més tard, Daniel Clowes superaria el palmarès de Spiegelman, encara que necessitant moltes més nominacions. Clowes va guanyar el seu primer Premi a la Millor Obra Estrangera el 2001, amb la publicació de Ghost World. Dos anys més tard, repetia premi amb la publicació de David Boring (2003) i, encara uns anys més tard, s'emportava de nou el guardó, per tercera vegada, amb la publicació de Ice Haven (2007), superant així a Art Spiegelman. No obstant, per assolir aquest palmarès Clowes es va necessitar de múltiples nominacions. La primera fou amb Dan Pussey (1999), a la qual seguiren Eightball (2000), Wilson (2011), Mister Wonderful (2013), The Death Ray (2014) i Patience (2017), a part de les tres obres amb les quals va guanyar. Així, Daniel Clowes és l'autor en acumular més nominacions fins al present, amb un total de 9.
Destacats autors de l'escena internacional com per exemple Will Eisner, Richard Corben, Enki Bilal, Dave Gibbons o Jacques Tardi no han guanyat mai el premi. Eisner fou nominat en dues ocasion, per Dropsie Avenue (1996) i Contract with God (1998), sense imposar-se. Tardi, fou nominat per C'était la guerre des tranchées (1995) i Casse-pipe à la Nation (1998), amb no més fortuna que l'autor de The Spirit. Per altra banda, Corben, Gibbons i Bilal ni tan sols foren mai nominats. Un altre prominent autor com Moebius només aconseguí rebre el premi a títol pòstum, per Arzach (2012), seguit d'una nominació també pòstuma per Le chasseur déprime (2013).
El premi al millor còmic internacional, precursor de la millor obra estrangera
Ficomic va assumir la gestió i organització del Saló del Còmic a partir de l'any 1989, incorporant el nou "Premi a la millor obra estrangera" al palmarès oficial del Saló. No obstant, anteriorment el Saló ja havia concedit un premi a la millor obra estrangera. A partir de l'edició de 1984, el Saló va introduir els Premis Ciutat de Barcelona, que foren entregats al llarg de tres edicions, desapareixent el 1986, any en el qual el Saló no es va arribar a celebrar però els premis sí que foren concedits per l'organització. Els Premis Ciutat de Barcelona incloïen una secció internacional en la qual s'atorgaven cinc premis, entre ells el premi al millor còmic internacional. Aquest premi, doncs, és un guardó precursor al "premi a la millor obra estrangera", ja que la seva funcionalitat n'és equivalent i només la denominació va canviar. Tenint en compte aquest fet, poden ser incorporats al palmarès oficial Will Eisner, Hugo Pratt, Milo Manara i Lorenzo Mattotti.
Will Eisner hauria sigut el primer autor internacional en ser proclamat guanyador en aquesta categoria, amb el còmic A life force (1984), i acumularia un total de 3 nominacions, sumant-hi Dropsie Avenue (1996) i Contract with God (1998). Hugo Pratt i Milo Manara haurien també guanyat un cop el guardó, amb Verano indio (1985) i sense cap altra nominació. Finalment, es dona la circumstància que Lorenzo Mattotti, amb Fuochi, hauria guanyat en dues ocasions aquest guardó pel mateix còmic, el 1986 i el 1989, tal com també li passaria més tard a Art Spiegelman amb Maus. Mattotti, acumularia així 3 nominacions en total: Fuochi (1986 i 1989) i Stigmata (2002).
Palmarès
Dècada del 1980
Dècada del 1990
Dècada del 2000
Dècada del 2010
Dècada del 2020
* Edició cancel·lada degut a la pandèmia per Covid-19.
** Les nominacions van tenir en compte les obres publicades tant el 2019 com el 2020, degut a l'anul·lació de l'entrega de premis de l'edició de 2020.
Estadístiques
Els autors més guardonats
Els autors més nominats
Autors amb més nominacions:
| Nombre de nominacions
|
Autor
|
Obres nominades[c]
|
| 10 |
Daniel Clowes |
Dan Pussey (1999), Eightball (2000), Ghost World (2001), David Boring (2003), Ice Haven (2007), Wilson (2011), Mister Wonderful (2013), The Death Ray (2014), Patience (2017), Monica (2024)
|
| 8 |
Bastien Vivès |
Le Goût du chlore (2010), Dans mes yeux (2011), Polina (2012), Last man (2015, 2016 i 2017), Une sœur (2018), Corto Maltese - Océan noir (2022)
|
| 6 |
Frederik Peeters |
Pilules bleues (2005), Riyad-sur-Seine (RG, 2008), Bangkok-Belleville (RG, 2009), Aâma. Tu seras merveilleuse, ma fille (2015), L'Odeur des garçons affamés (2017), Homme gribouillé (2019)
|
| 4 |
Chester Brown |
Je ne t'ai jamais aimé (2008), Paying for It (2012), The Nao of Brown (2014), Mary Wept Over the Feet of Jesus (2017)
|
| 4 |
Guy Delisle |
Pyongyang (2006), Chroniques birmanes (2009), Chroniques de Jerusalem (2012), S'enfuir, récit d'un otage (2017)
|
| 3 |
Charles Burns |
Skin Deep (1996), Blood Club, featuring Big Baby (1998), X'ed Out (2012)
|
| 3 |
Jeff Smith |
Bone (1999, 2000 i 2007)
|
| 3 |
Manu Larcenet |
Le Combat ordinaire (2005), Les quantités négligeables (Le combat ordinaire, 2006), Ce qui est précieux (Le combat ordinaire, 2007)
|
| 3 |
Chris Ware |
Jimmy Corrigan, the Smartest Kid on Earth (2005), The Acme Novelty Library annual report to Shareholders (2010), Building Stories (2015)
|
| 3 |
Jaime Hernández |
Love and Rockets Vol. 3: Las Mujeres Perdidas (1993), The Education of Hoppey Glass (2009), The Love Bunglers (2016)
|
| 3 |
Olivier Schrauwen |
L'homme qui se laissait pousser la barbe (2013), Arsène Schrauwen (2015 i 2018)
|
| 3 |
Gipi |
Notes pour une histoire de guerre (2007), S (2008), La terra dei figli (2019)
|
| 3 |
Seth |
Clyde Fans: Book 1 (2004), Wimbledon Green (2013), Clyde Fans (2021)
|
| 2 |
Peter Bagge |
Hate (1995 i 1996)
|
| 2 |
Jacques Tardi |
C'était la guerre des tranchées (1995), Casse-pipe à la Nation (1998)
|
| 2 |
Will Eisner |
Dropsie Avenue (1996), Contract with God (1998)
|
| 2 |
Frank Miller |
Sin City (1994), 300 (2000)
|
| 2 |
Lorenzo Mattotti |
Fuochi (1989), Stigmata (2002)
|
| 2 |
Art Spiegelman |
Maus (1990 i 2002)
|
| 2 |
Dupui i Barberian |
Monsieur Jean, l'Amour, la Concierge (2001), Journal d'un album (2002)
|
| 2 |
Lewis Trondheim |
Donjon Zénith. Le Roi de la bagarre (2001), Aproximativement (2003)
|
| 2 |
David Mazzucchell |
City of Glass (1999), Asterios Polyp (2011)
|
| 2 |
Craig Thompson |
Blankets (2005), Habibi (2012)
|
| 2 |
Moebius |
Arzach (2012), Le chasseur déprime (2013)
|
| 2 |
Abel Lanzac i Christophe Blain |
Quai d'Orsay (2012 et 2013)
|
| 2 |
Joann Sfar |
Donjon Zénith. Le Roi de la bagarre (2001), Vampire (2014)
|
| 2 |
Osamu Tezuka |
Adolf (2001), El libro de los insectos humanos (2014)
|
| 2 |
Emmanuel Guibert |
Le Photographe (2006), La Guerre d'Alan (2014)
|
| 2 |
Yann |
Sambre (1994), Le Groom vert-de-gris (2016)
|
| 2 |
Julie Doucet |
Changement d'adresses (2002), Julie Doucet. Cómics (1986-1993) (2016)
|
| 2 |
Blutch |
Le petit Christian (2012), Lune l'envers (2017)
|
| 2 |
Adrian Tomine |
Killing and Dying (2017), The Loneliness of a Long-Distance Cartoonist (2021)
|
| 2 |
Jillian / Mariko Tamaki |
This one summer (2015), Roaming (2024)
|
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 És el títol amb el qual l'obra fou nominada als premis del Saló.
- ↑ El còmic no té títol original ja que es tracta d'un volum recopilatori que reuneix tant històries inèdites com els còmics més rellevants de l'artista canadenca publicats entre 1986 i 1993 als Estats Units. Entre les obres més destacades hi consta la sèrie Dirty Plotte.
- ↑ En negreta: obres nominades que van guanyar.
Referències
- ↑ Vidal, Jaume «El Saló del Cómic perfila sus galardones» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28-04-1990, pàg. 41.
- ↑ Bufill, Juan «Entre lo siniestro y lo humorístico. El dibujante Jan y el libro Maus, de Spiegelman, premiados en el XX Saló del Còmic de Barcelona» (en catstellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-05-2002, pàg. 41.
- ↑ «Premios del Salón del Cómic y la llusfración» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 20-05-1984, pàg. 37.
- ↑ «Los premios Barcelona de comic, concedidos por el quinto Salón del Cómic y la Ilustración, fueron fallados ayer» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 08-06-1985.
- ↑ M.P., R «El dibujante norteamericano Milton Caniff, premiado por el Salón del Cómic de Barcelona. Los galardones fueron concedidos anoche, en su tercera edición» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 20-06-1986, pàg. 52.
- ↑ V, J «El Saló del Cómic perfila sus galardones» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28-04-1990, pàg. 41.
- ↑ Cuadrado, Nuria «Mortadelo y Filemón celebran su cumpleaños en el Salón del Cómic» (en castellà). ABC, 06-05-1993. «La mejor obra extranjera recaerá entre las presentadas por Jaime Henández, Juillard y Cothias, y Neil Gaiman.»
- ↑ Ficomic. «Els nominats als Premis Comic Barcelona 2023». ComiCat, 02-03-2023.
- ↑ Ficomic. «Els nominats als 42 Premis Comic Barcelona 2024». ComiCat, 20-03-2024.
- ↑ Jiménez Ibáñez, Alba. «Obres premiades al Comic Barcelona 2024». Betevé, 22-05-2024.
|
|---|
| Edicions | |
|---|
| Premis vigents concedits pel jurat | |
|---|
| Altres premis del festival | |
|---|
| Premis desapareguts | |
|---|
| Organització | |
|---|
|
|
