Michel Lemoine (Pontin, 30 de setembre de 1922 - Vinon, 27 de juliol de 2013) és un actor i director de cinema francès.[1][2]
Biografia
Michel Lemoine va fer el seu debut cinematogràfic a finals de la dècada de 194>. Es troba especialment en pel·lícules de Sacha Guitry o Julien Duvivier. El seu físic li dona l'oportunitat de fer papers de jove romàntic primer, però també d'encarnar personatges misteriosos i inquietants. Durant la dècada de 1960, va fer una extensa gira per Itàlia, en peplums, spaghetti western i pel·lícules de fantasia. També treballa per a Jess Franco i per a José Bénazéraf. A la dècada de 1970, el veiem principalment a pel·lícules eròtiques.
Va darrere la càmera per a pel·lícules on l'erotisme es barreja amb drama, o comèdia. Si les seves pel·lícules no aconsegueixen el suport de la crítica, se'l reconeix, tanmateix, com a tècnic.[3] Les Désaxées, la seva primera producció té, segons ell, forts matisos autobiogràfics.[4]També sovint es converteix en Janine Reynaud, la seva dona, al costat dels seus intèrprets preferits, Martine Azencot, Nathalie Zeiger o Marie-Hélène Règne. Reuneix al cartell de Les Confidences érotiques d'un lit trop accueillant actors més "sòlids" com Olga Georges-Picot, Marie- Georges Pascal, Sacha Briquet o Michel Le Royer i Bruno Devoldère, actors de la "Comédie-Française".
El 1976, la seva pel·lícula Les Week-ends maléfiques du Comte Zaroff va ser prohibida de l'estrena en cinemes, els censors francesos van veure en aquest llargmetratge de terror una incitació a l'assassinat.[4] Aleshores es dirigeix sense entusiasme a la realització de pel·lícules pornogràfiques que sovint signa amb el pseudònim de Michel Leblanc i fa d'Olinka Hardiman una estrella de la X (Marilyn, amor meu). Va deixar l'actuació i només va fer aparicions esporàdiques en pel·lícules bastant confidencials als anys 1990.
Traslladat a Vinon al Cher, hi va ser enterrat l'1 d'agost 2013.
Filmografia
Com a director
Com a actor
Cinema
- 1947: Après l'amour de Maurice Tourneur
- 1948: Le Diable boiteux de Sacha Guitry
- 1949: Le Trésor de Cantenac de Sacha Guitry
- 1950: Julie de Carneilhan de Jacques Manuel
- 1950: Les Aventuriers de l'air de René Jayet
- 1950: Brigade volante (Il bivio) de Fernando Cerchio
- 1952: La Fête à Henriette de Julien Duvivier
- 1952: Lettre ouverte d'Alex Joffé
- 1955: Le Village magique de Jean-Paul Le Chanois
- 1955: Milord l'Arsouille d'André Haguet
- 1959: Le Miroir aux alouettes (Costa Azzurra) de Vittorio Sala
- 1959: Suspense au Deuxième Bureau de Christian de Saint-Maurice
- 1960: Les filles sèment le vent de Louis Soulanes
- 1960: Il suffit d'aimer de Robert Darène
- 1961: La vendetta della maschera di ferro) de Francesco di Leo
- 1962: I pianeti contro di noi de Romano Ferrara
- 1962: L'Éternité pour nous / Le Cri de la chair de Jose Benazeraf
- 1963: Le Concerto de la peur / La Drogue du vice de Jose Benazeraf
- 1963: La Porteuse de pain de Maurice Cloche
- 1963: I Diavoli di Spartivento de Leopoldo Savona
- 1963: Ercole contro Molock de Giorgio Ferroni
- 1964: La Strada per Fort Alamo de Mario Bava, sota el pseudònim de « John M. Old »
- 1964: Delitto allo specchio de Ambrogio Molteni i Jean Josipovici
- 1965: Una voglia da morire de Duccio Tessari
- 1965: Mission spéciale à Caracas de Raoul André
- 1965: I criminali della galassia d'Antonio Margheriti, sota el pseudònim de « Anthony M. Dawson »
- 1965: I diafanoidi vengono da Marte d'Antonio Margheriti, sota el pseudònim de de « Anthony M. Dawson »
- 1965: Agente 3S3, massacro al sole de Sergio Sollima, sota el pseudònim de « Simon Sterling »
- 1966: Joe Caligula de José Benazeraf
- 1966: La mujer perdida de Tulio Demicheli
- 1968: Necronomicon - Geträumte Sünden de Jesús Franco
- 1967: Sadisterotica (El caso de las dos bellezas / Rote Lippen - Sadisterotica) de Jesús Franco
- 1967: Besame, monstruo (Kiss me, monster / Rote Lippen - Küss mich, monster) de Jesús Franco
- 1968: Castle of the creeping flesh (Im schloss der blutigen begierde) d'Adrian Hoven, sota el pseudònim de de « Percy G. Parker »
- 1968: Une corde, un colt de Robert Hossein
- 1969: Comme il est court le temps d'aimer (Wie kurz ist die zeit zu lieben) de Pier A. Camminecci (+ codirecció)
- 1970: Je suis une nymphomane de Max Pécas
- 1970: La Débauche ou les amours buissonnières de Jean-François Davy
- 1971: Le Retour du gladiateur le plus fort du monde (Il ritorno del gladiatore più forte del mondo) de Bitto Albertini, sota el pseudònim de de « Al Albert »
- 1971: Frustration / Les Dérèglements d'une jeune provinciale de Jose Benazeraf
- 1972: Les Désaxées (+ direcció)
- 1972: Les Chiennes / Le Manoir aux louves (+ direcció)
- 1973: Les Confidences érotiques d'un lit trop accueillant / Les Frôleuses (+ direcció)
- 1974: L'Appel de Tilda Thamar (+ guió i diàlegs)
- 1974: Le Seuil du vide de Jean-François Davy
- 1974: Les Petites Saintes y touchent (+ direcció)
- 1974: L'Amour aux trousses de Jean-Marie Pallardy
- 1975: Rêves pornos (o Le Dictionnaire de l'érotisme) de Max Pécas: (imatges d'arxiu)
- 1975: Séquences interdites de José Benazeraf
- 1976: Les Week-ends maléfiques du Comte Zaroff / Sept femmes pour un sadique (+ direcció)
- 1990: Full fathom five de Carl Franklin
- 1995: Le Syndrome d'Edgar Poe de H.G. Mount
- 1997: Marquis de Slime de Quélou Parente (curtmetratge)
Televisió
Referències
- ↑ Les Gens du cinéma, Extrait de naissance n° 440/1922
- ↑ Le Berry républicain du 31 juillet 2013.
- ↑ Jean Tulard, Dictionnaire du cinéma ; les réalisateurs, éd. Robert Laffont, 1992.
- ↑ 4,0 4,1 Cf. Nanarland
Bibliografia
- Senn, Bryan. The Most Dangerous Cinema: People Hunting People on Film. McFarland, 2013.
