Michael Kenneth Mann (Chicago, 5 de febrer de 1943) és un director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
Biografia
El seu pare, Jack, era un immigrant rus veterà de la Segona Guerra Mundial, i la seva mare, Esther, era filla d'una família originària de Chicago. Mann va estar molt unit al seu pare i al seu avi patern, Sam Mann. Va créixer al veïnatge de Humboldt Park, i sent adolescent va introduir-se en l'emergent escena musical del blues de Chicago.
Va estudiar anglès a la Universitat de Wisconsin-Madison, en la que fou un membre actiu de la fraternitat Pi Lambda Phi, i desenvolupà una gran devoció per la història, la filosofia i l'arquitectura. Fou en aquesta època quan va veure la pel·lícula Dr. Strangelove, de Stanley Kubrick, i s'enamorà del cinema. De fet, considerà aquesta pel·lícula com una vertadera revelació, segons va narrar en el periòdic Weekly de Los Angeles.
Posteriorment estudià a la London's International Film School per iniciar la seva carrera en televisió en la dècada del 1970 en la sèrie Starsky i Hutch. La seva primera pel·lícula per al cinema fou Lladre, protagonitzada per James Caan i realitzada el 1981. El seu següent èxit professional vindria de la mà de l'arxiconeguda sèrie Miami Vice ('Corrupció a Miami'), de la qual n'és creador i productor, i que adaptaria el 2006 en la seva versió cinematogràfica. Posteriorment, el 1986, portaria al cinema la primera adaptació del famós personatge Hannibal Lecter amb Manhunter. El seu ascens i consagració davant de la indústria cinematogràfica, la crítica i el públic es produí després de realitzar L'últim dels mohicans, el 1992, i es confirmà amb Heat el 1995. Des de llavors ha estat considerat un dels millors directors del present cinema estatunidenc tant a nivell narratiu com visual.
Característiques del seu cinema
Mann té un estil molt propi, en la majoria de les seves pel·lícules els protagonistes són homes solitaris, tenaços i amb valors morals definits, encara que moltes vegades siguin criminals. Les grans ciutats solen ser gairebé un personatge més en les seves pel·lícules i en elles aconsegueix transmetre un grau d'intimisme a primera vista impossible.
Empra molt els colors per a narrar les seves pel·lícules, així com música allunyada de les tradicionals bandes sonores i propera al pop-rock ambiental. També convé destacar-ne que com a director ha dirigit multitud d'actors premiats i nominats als famosos Oscars.
Filmografia com a director
Referències
- ↑ «Potència visual contra el poder». El Punt Avui, 30-01-2015, pàg. 21, Suplement Cultura.
|
|---|
| 1945–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
|
|---|
| 1935–1968 | |
|---|
| 1980–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
