Metaficció
La metaficció és una forma de literatura que consisteix a posar al descobert, sovint amb ironia, la naturalesa fictícia de la mateixa obra. Així, el lector
La metaficció és una forma de literatura que consisteix a posar al descobert, sovint amb ironia, la naturalesa fictícia de la mateixa obra. Així, el lector és conscient tothora que està llegint una obra de ficció per tal com els mateixos personatges o el narrador ho comenten obertament. En un sentit més feble, hom també entén per metaficció moltes novel·les sobre un escriptor que reflexiona sobre el llibre que escriu, en tant que és ficció que parla de ficció i, per tant, esdevé conscient de si mateixa com a tal. Tot i que si mirem endarrere en trobem casos antics, la metaficció es considera un concepte modern i postmodern que vol trencar amb la literatura realista.[1]
Recursos usats per la metaficció
Els procediments utilitzats i els objectius perseguits són molt diversos, així com els gèneres en què es pot trobar. Els següents recursos són considerats exemples de metaficció:
- Un relat sobre un escriptor que escriu un relat.
- Una Història en què s'explica com aquesta història va ser creada o trobada.
- Una història que conté una altra obra de ficció dintre.
- Un llibre que busca interactuar amb el lector.
- Notes a peu de pàgina, que comenten o corregeixen la història.
- Els personatges de la història esmenten l'autor.
- En el llibre s'esmenta el llibre en qüestió.
- Una història els personatges de la qual saben que són part d'una història.[2]
Història
De brins escadussers d'aquest procediment n'hi ha d'antics, com ara la novel·la Tristram Shandy de Laurence Sterne, en què s'estableix un diàleg entre el narrador i els seus lectors imaginaris o, Don Quixot de Miguel de Cervantes, en què es fa referència a la versió apòcrifa d'Avellaneda del Quixot.[3] Malgrat tot és al segle XX quan s'usa profusament i amb la clara intenció de trencar les convencions imperants. El 1970 William H. Gass fou qui encunyà el terme, en el llibre intitulat Philosophy and the Form of Fiction,[4] car el mot antinovel·la no encloïa l'especificitat de les obres nord-americanes dels anys seixanta com ara són: Lost in the Funhause, de John Barth, Pricksongs & Descants, de Robert Coover, Escorxador núm 5, de Kurt Vonnegut, o The Crying of Lot 49, deThomas Pynchon.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Metafiction». [Consulta: 14 octubre 2029].
- ↑ «techniques of metafiction». [Consulta: 14 octubre 2029].
- ↑ Platas Tesende, Ana María. Diccionario de términos literarios (en castellà). Espasa. ISBN 9788467036916.
- ↑ «Bernd Engler/The literary encyclopedia.». [Consulta: 14 octubre 2029].
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.