Messier 12

Messier 12
Tipus	cúmul globular
Tipus espectral (estel)	IX
Descobert per	Charles Messier[1]
Data de descobriment	30 maig 1764[1]
Constel·lació	Serpentari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,005 Mpc [2]
Radi	38 a. ll.[1]
Magnitud absoluta	−7,31[3]
Magnitud aparent (V)	6,07 (banda V)[3]
Moviment propi (declinació)	−10,61 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,29 mas/a [4]
Velocitat radial	−41,4 km/s[3] −43,5 km/s[3]
Ascensió recta (α)	16^h 47^m 14.1799^s[5]
Declinació (δ)	-2° 3' 5.2992''[5]
Metal·licitat	−1,15[6]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6218
M 12 (Catàleg Messier) NGC 6218 (New General Catalogue) GCl 46 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) Melotte 151 (Catàleg Melotte) C 1644-018 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 2464 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 12 (M12 o NGC 6218) és un cúmul globular de la constel·lació de serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier el 1764.

Situat aproximadament a 3º del cúmul M10, es troba a una distància de 16.000 anys llum i té un diàmetre espacial de ~ 75 anys llum. La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 8.52, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 7.68; el seu tipus espectral és F8: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté.

De la seva velocitat radial, -43.5 km/s, es dedueix que s'apropa a la Terra a més 156 600 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia, a més de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra.

És un cúmul globular molt pobre en estrelles variables: fins al moment actual (any 2006) només se n'ha descobert una :^[7] es tracta d'una estrella variable Cefeida (del tipus W Virginis) amb un període igual a 15.527 dies; en la seva lluentor màxima arriba a la magnitud 11.91 (en banda V). Un estudi publicat en 2006 va concloure que el cúmul va perdre sobre un milió d'estrelles de massa baixa, és per això que hi ha poca quantitat d'aquest tipus d'estrelles en el cúmul. Els autors suposen que van ser arrencades del cúmul per influència de la força gravitacionals de la Via làctia.^[8]

Referències

1. «Messier 12». [Consulta: 25 agost 2017].
2. Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
3. William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
4. Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
5. «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
6. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
7. «Dades sobre Messier 12».
8. «How to steal a million stars?». Arxivat de l'original el 2006-08-14. [Consulta: 21 gener 2008].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Messier 12 - SEDS Messier (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)