Mentó

El mentó, o barbeta, és la part de la cara, situada sota la zona lavial, i per sobre de la zona suprahioidal, on comença el coll.[1][2] Tamb�

Mentó
Per a altres significats, vegeu «Mentó (desambiguació)».
Infotaula anatomiaMentó
Imatge on es localitza el mentó
Detalls
Llatímentum Modifica el valor a Wikidata
Part decara Modifica el valor a Wikidata
artèria alveolar inferior Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD002680 Modifica el valor a Wikidata
TAA01.1.00.011 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 46495 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/chin-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El mentó, o barbeta, és la part de la cara, situada sota la zona lavial, i per sobre de la zona suprahioidal, on comença el coll.[1][2] També s'anomena barbeta perquè és on apareix la part principal de la barba. És prou rar el fet de tenir-hi un clot, clotet o fosseta, dit 'de la bellesa'.

El mentó comprèn la símfisi mentoniana de la mandíbula o maxil·lar inferior. Posseeix pèls llargs i gruixuts en el mascle, pell movible, una capa subcutània amb teixit adipós –que pot donar lloc a la papada. Els músculs que comprenen el mentó són, fonamentalment, el triangular dels llavis i el quadrat de la barba.

Evolució

La presència d'una barbeta ben desenvolupada es considera una de les característiques morfològiques de l'Homo sapiens que els diferencia d'altres avantpassats humans com els neandertals. Els primers avantpassats humans tenien una morfologia símfisi variada, però cap d'ells tenia una barbeta ben desenvolupada. L'origen de la barbeta s'associa tradicionalment amb l'escurçament de l'amplada anteroposterior de l'arc dental o filera de dents. Tanmateix es manté la discussió, el seu avantatge mecànic o funcional general durant l'alimentació, l'origen del desenvolupament i el vincle amb la parla humana, la fisiologia i la influència social.[3][4]

Funcionalitat

Robinson (1913) suggereix que la demanda de resistir les tensions masticatòries va desencadenar un engruiximent ossi a la regió mental de la mandíbula i finalment va formar una barbeta prominent.[5] Per altra banda, Daegling (1993) explica la barbeta com una adaptació funcional per resistir la tensió masticatòria que causa tensions de flexió vertical en el pla coronal.[6] Altres han argumentat que la barbeta prominent està adaptada per resistir les forces de forquilla, les forces de cisallament dorsoventrals i, en general, un avantatge mecànic per resistir la flexió transversal lateral i la flexió vertical en el pla coronal.[7] Contràriament, altres han suggerit que la presència de la barbeta no està relacionada amb la masticació. La presència d'os gruixut a la mandíbula relativament petita pot indicar una millor capacitat de resistència a la força. Tanmateix, la pregunta és si la barbeta és una estructura adaptativa o no adaptativa.[8]

Referències

  1. ↑ «Mentó». Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 23 novembre 2025].
  2. ↑ «mentó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 novembre 2025].
  3. ↑ Stringer, Christopher B; Jean-Jacques Hublin, i Bernard Vandermeersch. «The origin of anatomically modern humans in Western Europe.». A: The origins of modern humans: a world survey of the fossil evidence, 1985, p. 51-135. 
  4. ↑ Schwartz, J. H.; Tattersall, I. «The human chin revisited: what is it and who has it?». Journal of Human Evolution, 38, 3, 3-2000, p. 367–409. DOI: 10.1006/jhev.1999.0339. ISSN: 0047-2484. PMID: 10683306.
  5. ↑ Waterman, T. T. «Evolution of the Chin». The American Naturalist, 50, 592, 1916, p. 237–242. ISSN: 0003-0147.
  6. ↑ Daegling, David J. «Functional morphology of the human chin» (en anglès). Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews, 1, 5, 1993, p. 170–177. DOI: 10.1002/evan.1360010506. ISSN: 1520-6505.
  7. ↑ Gröning, Flora; Liu, Jia; Fagan, Michael J.; O'Higgins, Paul «Why do humans have chins? Testing the mechanical significance of modern human symphyseal morphology with finite element analysis» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 144, 4, 2011, p. 593–606. DOI: 10.1002/ajpa.21447. ISSN: 1096-8644.
  8. ↑ Ichim, I.; Swain, M.; Kieser, J. A. «Mandibular biomechanics and development of the human chin». Journal of Dental Research, 85, 7, 7-2006, p. 638–642. DOI: 10.1177/154405910608500711. ISSN: 0022-0345. PMID: 16798865.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.