Mencía López de Haro (Biscaia, ca. 1215 - Palència, 1270), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).
Orígens familiars
Filla del senyor de Biscaia Llop Díaz de Haro II i Urraca Alfons, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó.[1]
Núpcies i descendents
En primeres núpcies, es casà abans de 1233 amb el magnat castellà Álvaro Pérez de Castro,[2] mort el 1239, del qual no tingué fills.[1]
Després es casà amb el rei Sanç II de Portugal, del qual tampoc no va tenir descendència.[1]
Guerra Civil
El 1245 el Papa declarà nul el seu matrimoni així com el seu regnat, i és que la noblesa es mostrà descontenta amb l'actitud del rei i l'arquebisbe de Porto escriví al Summe Pontífex descrivint-li l'actitud del rei. El rei el 1247 fugí a l'exili cap a Toledo.
A la mort del rei Sanç II el 1248 s'inicià una guerra civil per la seva successió. Fou considerada una reina maleïda i fou acusada d'haver dominat el rei i d'haver provocat tots els seus problemes.
Es creu que Mencía partí a l'exili també amb el rei i que a la seva mort es desplaçà fins a la ciutat de Palència, on morí el 1270.
Va ser enterrada a la capella de la Santa Creu de Santa Maria de Nájera, on havia fundat quatre capellanies.[3]
Referències
