Meg Lowman

Meg Lowman

Biografia
Naixement	23 desembre 1953 (72 anys) Elmira (Nova York)
Formació	Universitat d'Aberdeen Williams College Tuck School of Business
Activitat
Camp de treball	Biologia de la conservació, biologia i ecologia
Ocupació	ecòloga, escriptora, professora d'universitat, biòloga, botànica
Ocupador	Universitat Estatal de Carolina del Nord
Influències	Rachel Carson
Premis
(2016)  ESA Fellow (2007)  Medalla Mendel

Meg Lowman (Elmira, 23 de desembre de 1953), també coneguda com a Canopy Meg, és una biòloga, ecòloga, educadora, escriptora i exploradora estatunidenca especialitzada en l’ecologia del dosser forestal.^[1] És considerada una de les pioneres en l’estudi científic de les capçades dels arbres i ha estat anomenada la «mare de la recerca del dosser». La seva trajectòria s’ha centrat en l’estudi de les relacions entre plantes i insectes, la biodiversitat forestal i el desenvolupament de sistemes d’accés al dosser, com ara passarel·les elevades, globus aerostàtics i altres estructures per a la recerca de camp.

Lowman ha rebut sobrenoms divulgatius com el «Lorax de la vida real»^[2] i l’«Einstein de les capçades».^[3] Al llarg de més de quatre dècades ha treballat en boscos de nombrosos països, amb l’objectiu de comprendre millor el funcionament dels ecosistemes forestals, l’impacte dels insectes i l’estat de conservació dels boscos tropicals i temperats.^[4]

Lowman es va graduar en biologia al Williams College el 1976, va obtenir un màster en ecologia a la Universitat d'Aberdeen el 1978 i es va doctorar en botànica a la Universitat de Sydney. També va cursar estudis de direcció executiva a la Tuck School of Business.^[5]

Entre 1978 i 1989 va viure a Austràlia, on va desenvolupar recerques sobre el dosser forestal en selves tropicals i boscos secs. En aquest període va participar en estudis sobre el decaïment dels eucaliptus i en projectes relacionats amb la regeneració i la conservació forestal. Posteriorment va tornar als Estats Units, on va ensenyar al Williams College i va impulsar noves línies de recerca sobre les capçades dels arbres.

La contribució principal de Lowman ha estat obrir l’estudi del dosser forestal com un camp específic dins de l’ecologia. Tradicionalment, bona part de la recerca forestal s’havia fet des del nivell del sòl, mentre que les capçades dels arbres continuaven sent una zona poc explorada. Lowman va contribuir a desenvolupar i popularitzar tècniques per accedir-hi de manera segura, fet que va permetre estudiar-hi insectes, fulles, flors, fruits i altres elements essencials per entendre la biodiversitat dels boscos. Els seus treballs han incidit especialment en les interaccions entre plantes i insectes, en la salut dels ecosistemes forestals i en la importància del dosser com a espai clau per a la biodiversitat. També ha participat en projectes de cartografia i conservació de boscos, amb una atenció particular als boscos tropicals i als fragments forestals amenaçats.

Una part destacada de la feina de Lowman ha estat el desenvolupament de sistemes d’accés al dosser forestal. Ha utilitzat tècniques com cordes llançades amb fona, globus aerostàtics amb plataformes, grues de recerca i passarel·les elevades. Aquestes estructures han permès estudiar les capçades dels arbres sense malmetre els ecosistemes i, alhora, han servit com a eina de divulgació per a visitants, estudiants i investigadors. L’any 2000 es va inaugurar la passarel·la del dosser del Myakka River State Park, a Florida, a partir d’una proposta presentada per Lowman el 1997. Es considera una de les primeres passarel·les públiques de dosser dels Estats Units i permet observar el bosc des d’una perspectiva elevada.^[6]

A més de la seva activitat científica, Lowman ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diverses institucions de recerca, museus i entitats ambientals. Va ser professora de biologia i estudis ambientals al Williams College, directora d’iniciatives ambientals al New College of Florida i directora executiva dels Marie Selby Botanical Gardens, a Sarasota, Florida. Posteriorment va ser professora investigadora a la Universitat Estatal de Carolina del Nord i directora fundadora del Nature Research Center, vinculat al North Carolina Museum of Natural Sciences. També va exercir com a cap de ciència i sostenibilitat de la California Academy of Sciences, on va treballar en la integració de la recerca científica amb programes de sostenibilitat i educació ambiental. Lowman també ha estat vinculada a organitzacions científiques i de conservació com l’Ecological Society of America, l’Association for Tropical Biology and Conservation, The Explorers Club i Earthwatch Institute.

Lowman és una de les fundadores de la TREE Foundation, una organització dedicada a la recerca, l’exploració, l’educació i la conservació dels arbres. L’entitat ha promogut beques, programes educatius i projectes de conservació forestal en diversos països. Una de les seves iniciatives més destacades ha estat la construcció de passarel·les de dosser per acostar la recerca i la divulgació científica al públic general. La fundació també ha participat en projectes de conservació dels boscos d'església d'Etiòpia, petits fragments forestals conservats al voltant d’esglésies i monestirs etíops. Aquest projecte ha combinat recerca científica, educació ambiental i col·laboració amb comunitats religioses locals.^[7] A través de la iniciativa Mission Green, la TREE Foundation promou la construcció de passarel·les de dosser en zones d’alta biodiversitat, amb l’objectiu de facilitar la recerca científica, l’educació ambiental i la conservació dels boscos.^[8][9]

Lowman és autora de més de 200 publicacions científiques revisades per parells i de diversos llibres de divulgació i memòries sobre la recerca forestal. Entre les seves obres hi ha Life in the Treetops, publicada el 1999,^[10] It’s a Jungle Up There, publicada el 2006,^[11] The Arbornaut, publicada el 2021,^[12] CanopyMeg Chronicles, publicada el 2024,^[13] i Tree Day: A Story of 24 Hours and 24 Arboreal Lives, publicada el 2025.^[14]

La seva obra combina la divulgació de l’ecologia forestal amb l’experiència personal d’una científica que va desenvolupar la seva carrera en un àmbit fortament masculinitzat. En alguns llibres també hi apareix la dimensió familiar de la seva feina de camp, especialment a It’s a Jungle Up There, escrit amb els seus fills.