Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Proskynesis: els cortesans es prostraven davant el Gran rei. Els «medistes» havien de prostrar-se, agenollar-se, inclinar-se o llançar-li un petó[1]
El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia. En moltes ciutats gregues era considerat un crim. L'etnònim mede, l'empraven sovint els grecs per referir-se als perses, encara que, en sentit estricte, designava la tribu irànica dels medes.
Pausànias, el medista
En l'hivern del 478-477 ae, el general espartàPausànias, hegemó de la lliga Panhel·lènica en la batalla de Platea, fou acusat i jutjat, entre altres càrrecs, de simpatitzar amb els medes.[2] Els lacedemonis, en el curs de les recerques, van enviar ambaixadors a Atenes reclamant als atenesos que castigaren Temístocles per medisme. Els atenesos van creure la delegació lacedemònia i el van imputar. En anys anteriors, l'estrateg atenenc, que estava condemnat a l'ostracisme i vivia a Argos, va ser previngut i va fugir pel Peloponès cap a l'illa de Corfú, on tenia el títol de benefactor (euergétēs).[nota 1] Els seus habitants, amb por d'acollir-lo per no enemistar-se amb els espartans i els atenesos, el traslladaren a la costa jònica davant de la seua illa. Una vegada iniciada la seua persecució, va demanar refugi a Admetos, rei dels molossis, amb qui tenia enemistat, segons Plutarc, en relació amb el paper decisiu del general atenenc en la negativa d'ajuda i aliança d'Atenes amb Admetos.[3] Es va presentar davant l'esposa del rei, perquè aquest estava absent, i quan Admetos hi arribà, Temístocles li va explicar qui era, per què fugia, li va demanar disculpes per la seua actuació passada, i suplicà que no se'n revenjara lliurant-lo als seus perseguidors. Admetos el va salvar enviant-lo per terra fins al golf Thermaic, a Pidna. Des d'allí va embarcar cap a Jònia, i després de diverses vicissituds arribà a la cort persa d'Artaxerxes I, a qui havia escrit prèviament sol·licitant-li refugi. Allí va acabar els seus dies a causa d'una malaltia, o segons uns altres es va suïcidar amb verí.[4][nota 2]
Notes
↑Títol honorífic concedit pels Estats grecs a estrangers benemèrits, o altres ciutats.
↑No hi ha constància de la data de la seva mort, probablement fou entre 460 o 450 a. C.
