Medicació psiquiàtrica

No s'ha de confondre amb Psicòtrop.

Una medicació psiquiàtrica (o medicació psicotròpica) és un medicament psicoactiu (un psicofàrmac) pres per exercir un efecte sobre la composició química del cervell i del sistema nerviós. Per tant, aquests medicaments s'utilitzen per tractar malalties mentals. Aquests medicaments solen ser compostos químics sintètics i se solen prescriure en entorns psiquiàtrics, potencialment de forma involuntària durant una hospitalització. Des de mitjan segle xx, aquests medicaments han estat els principals tractaments per a una àmplia gamma de trastorns mentals i han disminuït la necessitat d'hospitalització a llarg termini, reduint el cost de l'atenció de salut mental.^[1][2][3][4] La reincidència o la rehospitalització de malalts mentals té unes taxes elevades en molts països i s'està investigant els motius de les recaigudes.^[5][6][7][8]

Tipus

Hi ha cinc grups principals de medicaments psiquiàtrics:

• Antidepressius, que tracten trastorns dispars com la depressió major, la distímia, els trastorns d'ansietat, els trastorns alimentaris i el trastorn límit de la personalitat.^[9]
• Antipsicòtics, que tracten trastorns psicòtics com l'esquizofrènia i els símptomes psicòtics que es produeixen en el context d'altres trastorns com els trastorns de l'estat d'ànim. També s'utilitzen per al tractament del trastorn bipolar.
• Ansiolítics, que tracten els trastorns d'ansietat, i inclouen hipnòtics i sedants.
• Estabilitzadors de l'estat d'ànim, que tracten el trastorn bipolar i el trastorn esquizoafectiu.
• Estimulants, que tracten trastorns com el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i la narcolèpsia.

Referències

1. Rose, Nikolas. «Chapter 2 Historical changes in mental health practice». A: Historical changes in mental health practice. Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/med/9780199565498.003.0012. ISBN 9780199565498. 
2. Grob, Gerald N.. «Chapter 3 Mental health policy in modern America». A: Mental health policy in modern America. Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/med/9780199565498.003.0014. ISBN 9780199565498. 
3. Becker, Thomas; Koesters, Markus. «Chapter 16 Psychiatric outpatient clinics». A: Psychiatric outpatient clinics. Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/med/9780199565498.003.0086. ISBN 9780199565498. 
4. Shaywitz, Jonathan; Marder, Stephen. «Chapter 22 Medication treatment for anxiety, depression, schizophrenia, and bipolar disorder in the community setting». A: Medication treatment for anxiety, depression, schizophrenia, and bipolar disorder in the community setting. Oxford University Press, 2010. DOI 10.1093/med/9780199565498.003.0109. ISBN 9780199565498. 
5. Jaramillo-Gonzalez, Luis Eduardo; Sanchez-Pedraza, Ricardo; Herazo, Maria Isabel «The frequency of rehospitalization and associated factors in Colombian psychiatric patients: a cohort study». BMC Psychiatry, 14, 2014, pàg. 161. DOI: 10.1186/1471-244X-14-161. PMC: 4059735. PMID: 24888262.
6. «Revolving-door patients in a public psychiatric hospital in Israel: cross sectional study». Croat Med J, 50, 6, 2009, pàg. 575–82. DOI: 10.3325/cmj.2009.50.575. PMC: 2802091. PMID: 20017226.
7. «The revolving door phenomenon revisited: time to readmission in 17'145 [corrected] patients with 37'697 hospitalisations at a German psychiatric hospital». PLOS ONE, 8, 10, 2013, pàg. e75612. DOI: 10.1371/journal.pone.0075612. PMC: 3792950. PMID: 24116059.
8. "Are There Schizophrenics for Whom Drugs May be Unnecessary or Contraindicated?". Authors Rappaport M, Hopkins HK, Hall, Belleza and Silverman. International Pharmacopsychiatry (Neuropsychobiology) 13:100-111 (1978)
9. Schatzberg, A.F. «New indications for antidepressants». Journal of Clinical Psychiatry, 61, 11, 2000, pàg. 9–17. PMID: 10926050.