La seua obra és d'una gran complexitat tècnica, estilística i intel·lectual, plena de símbols i fantasia. Com a escultor va experimentar amb la policromia de l'estil de les estàtues criselefantines gregues i la seua culminació va ésser l'estàtua de Beethoven (Museu de Belles Arts de Leipzig, 1899-1902), de marbre blanc i de colors, bronze, alabastre i ivori. Com a pintor és conegut, sobretot, per l'enorme Judici de París (Museu d'Història de l'Art de Viena, 1885-1887), en què el marc forma part de l'esquema decoratiu. Tanmateix, és com a artista gràfic que Klinger va mostrar més clarament la seua originalitat, i els seus aiguaforts van ésser considerats precursors del surrealisme. Els més notables es troben a la sèrie Aventures d'un guant, una exploració grotesca del fetitxisme anterior a la publicació de les teories de Sigmund Freud.[1]
Tot i la fredor del seu estil, la seua obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu (Judici de París), la plasmació de la música (Fantasia sobre Brahms) i l'intent d'unir mitologia i misticisme: Crist a l'Olimp (1897, Österreichische Galerie Belvedere, Viena).[4] El seu treball va tindre una profunda influència en Giorgio de Chirico,[5]Edvard Munch i Max Ernst.[6]
Curiositats
L'asteroid 22369 Klinger fou nomenat així en el seu honor.[7]
Referències
↑ 1,01,11,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 432.
↑Birmingham Museum of Art, 2010. Birmingham Museum of Art: Guide to the Collection. Londres: Giles. ISBN 978190483277-5. Pàg. 226.
