Mauritània Tingitana

La Mauritània Tingitana^[1] fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.^[2] El seu límit oriental era el riu Mulucha, que separava la província de la Mauritània Cesariense. Era possiblement la província menys romanitzada de l'Imperi Romà.^[3]

Els rius principals eren el Mulucha, i a la costa oest (de nord a sud) el Subur, el Sala, el Phuth i el Lixus. Els ports principals a la costa nord eren: Ampelusia, Tingis (Tànger, capital de la província^[2]) i Rusadir (Melilla); i a la costa oest Zilis (Arzila) i Lixus (Larraix).

Mapa de les províncies romanes de Mauritània Tingitana, Mauritània Cesariense i Numídia

Abans de l'establiment de la província ja es van fundar colònies romanes. Les tres primeres depenien de la Bètica: Zilis, Babba i Banasa.

Després de l'establiment de la província l'any 42, els romans, sota Claudi, hi van establir colònies a Tingis i Lixus, a les que més tard es van afegir Rusadir i Volubilis. Algunes ciutats es van convertir en municipis i en "oppida Latina".

Ptolemeu esmenta com a pobles o tribus de la província a:

• Herpeditans (Herpeditani, Ἑρπεδιτανοί) a la frontera amb la Cesariense
• Maures o Maurensis (Mauri o Maurensii, Μαυρήνσιοι) al sud dels anteriors
• Vacuates (Vacuatae, Οὐακουᾶται) sud-est dels anteriors
• Baniubes (Baniubae, Βανιοῦβαι), sud-est dels maures
• zegrensis (Zegrensii, Ζεγρήνσιοι)
• Nectíbers (Nectiberes, Νεκτίβηρες)
• Jangaucans (Jangaucani, Ἰανγαυκανοί)
• Volubilians (Volubiliani, Οὐαβιλιανοί)
• Verves (Οὐερουεῖς)
• Socossis (Socossii, Σωκοσσίοι)
• Metàgonites (Metagonitae, Μεταγωνῖται)
• Màsics (Masices, Μάσικες)
• Verbices (Verbicae o Verbices, Οὐέρβικαι, Οὐέρβικες)
• Salinses (Salinsae, Σαλίνσαι)
• Cauns (Cauni, Καῦνοι)
• Bacuates (Bacuatae, Βακουᾶται) prop de l'Atlas
• Macanites (Macanitae, Μακανῖται)
• Miknasa (tribu)

En època cristiana la Notitia esmenta almenys 170 seus de bisbes entre la Tingitana i la Cesariense.

Al segle iv la província va ser posada sota dependència de la diòcesi d'Hispània i governada per un praeses. Va ser conquerida pels vàndals el 429.

Algunes posicions les van recuperar els romans d'Orient el 534. Després, en una data entre 552 i el 564, van ocupar territoris al sud d'Hispània (vegeu Espània) que va unir a les posicions del nord d'Àfrica de l'antiga Tingitana, i van donar a aquest territori el nom de Mauritània Segona (Mauritania Secunda).

Referències

1. «Volubilis». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2021].
2. Heather, 2007, p. 270.
3. Sigman, 1977, p. 415.

Bibliografia

• Heather, P. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians (en anglès). Oxford University Press, 2007. ISBN 9780195325416. 
• Sigman, M. C. «The Romans and the Indigenous Tribes of Mauritania Tingitana» (en anglès). Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 26, 4, 1977, pàg. 415-439.

Vegeu també

• Sala (Tingitana)
• Volúbilis