Maurici de Savoia

Maurizio di Savoia

Retrat fet per Tiziano
Biografia
Naixement	10 gener 1593 Torí (Itàlia)
Mort	4 octubre 1657 (64 anys) Torí (Itàlia)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Sacra di San Michele
Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Catolicisme i jerarquia eclesiàstica
Lloc de treball	Torí Roma
Ocupació	Cardenal Protodiaca
Activitat	1623 - 1657
Consagració	18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia	10 de desembre de 1607 per Pau V
Participà en
19 juliol 1623	conclave de 1623
Altres
Títol	Príncep de sang (1638–1675) Príncep (1638–1675)
Família	Dinastia Savoia
Cònjuge	Lluïsa Cristina de Savoia (1642–)
Pares	Carles Manuel I de Savoia   i Caterina Miquela d'Àustria
Germans	Margarida de Savoia Elisabet de Savoia Tomàs de Savoia-Carignan Víctor Amadeu I Emanuele Filiberto di Savoia (1588) Maria Apol·lònia de Savoia Philip Emmanuel, Prince of Piedmont Francesca Caterina de Savoia
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Abat comendatari Abbaye d'Abondance ^(en) 4 juny 1627 – Abat comendatari abadia d'Aulps 1618 – 1642 Cardenal 10 desembre 1607 – 1642

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 - Torí, 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i cardenal de l'Església Catòlica.

Biografia

Nascut a Torí, era fill del duc de Savoia Carles Manuel I i de Caterina Micaela d'Espanya.

Destinat des de molt jove a la carrera eclesiàstica per motius purament polítics, fins al punt en què mai no prengué els vots. Va ser creat cardenal amb només 15 anys, sent nomenat bisbe de Vercelli. Va ser nomenat Protector de França davant la Santa Seu.

Participà en el conclave de 1623 que elegí el Papa Urbà VIII. El 4 de juny de 1624 esdevingué abat del monestir d'Abondance. Després del tractat de Rívoli de 1634 es posà del costat dels espanyols, assumint per a Espanya la mateixa posició que havia dut a terme per França.

A la mort del seu germà Víctor Amadeu, ja duc de Savoia, es posà de costat amb l'altre germà, Tomàs Francesc, Príncep de Carignano, en contra de la germana Maria Cristina de França, que va encapçalar el ducat com a regent, per primera vegada en nom del fill Francesc Jacint i, a continuació, a la mort d'aquest, en nom del nou aspirant al títol de duc de Savoia Carles Manuel.

La noblesa, el clergat i l'alta borgesia es dividiren en dues parts: els anomenats "principistes", pro-espanyols i partidaris de Tomàs, i els "madamistes", pro-francesos i els partidaris de la "madama reale" (com s'anomenava a Maria Cristina). L'agost de 1639 Maria Cristina es va veure obligada a fugir amb el seu fill Carles Manuel de Torí, ara en mans de les tropes principistes. No obstant això, ja al novembre, el regent i el petit futur duc van poder tornar a Torí, un cop les tropes franceses del marquès d'Harcourt l'havien alliberat de les tropes enemigues.

El 1642 va concloure un acord amb Maria Cristina, obtenint la lloctinença de Niça i la mà de la seva neboda tretze anys, Ludovica Cristina de Savoia, filla de la mateixa Maria Cristina (i la seva successora) i del germà del mort, Víctor Amadeu I, que es va casar en obtenir la dispensa papal necessària. Va ser príncep d'Oneglia (1642) i marquès de Berzezio.

Un cop abandonada la porpra cardenalícia, es dedicà a estudiar filosofia. Va morir a Villa della Regina sense deixar hereus.

Precedit per: Alessandro d'Este	Cardenal diaca de Santa Maria Nuova 1621	Succeït per: Ippolito Aldobrandini
Precedit per: Alessandro d'Este	Cardenal diaca de Sant’Eustachio 19 d'abril de 1621 - 16 de març de 1626	Succeït per: Francesco Boncompagni
Precedit per: Carlo Emmanuele Pio di Savoia	Cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata 16 de març de 1626 - 1642	Succeït per: Antonio Barberini el jove
Precedit per: Carlo Emmanuele Pio di Savoia	Cardenal protodiaca 1626-1642	Succeït per: Carlo di Ferdinando de' Medici