Mateu d'Acquasparta

Plantilla:Infotaula personaMateu d'Acquasparta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1240 Modifica el valor a Wikidata
Acquasparta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1302 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
16 maig 1288 –
Ministre General de l'Orde dels Franciscans
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópare, teòleg, filòsof, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWalter of Bruges (en) Tradueix i Bonaventura de Bagnoregio Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRicard de Mediavilla Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 desembre 1294conclave de 1294
1292 (Gregorià)elecció papal de 1292-94 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBentivenga da Bentivengi Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 244179983 Modifica el valor a Wikidata

Mateu d'Acquasparta (c.1240, Acquasparta - octubre del 1302, Roma) fou un sacerdot franciscà, teòleg, mestre, escriptor, ministre general dels Germans Menors, cardenal i ablegat italià.

Joventut i formació

Mateu nasqué a Acquasparta, diòcesi de Todi (Úmbria, Itàlia), envers l'any 1240. Prengué l'hàbit de Sant Francesc a Todi el 1260. Estudià a la mateixa ciutat i a París, on obtingué el grau de mestre en teologia sota la guia dels franciscans John Peckham i Guillem de la Mare.

No arribà a ser deixeble de Sant Bonaventura car, el 1257, havia estat escollit general de l'Orde, però fou molt gran la influència de l'anomenat «Seràfic Doctor» en el seu pensament.

Ensenyà a París (1275-1276) i després a Bolonya, succeint després John Peckham com a lector del Sacre Palau a Roma (1279-1287).

Ministre general

Fou un dels principals ideòlegs del corrent conventual de l'Orde, defensant una interpretació oberta de la Regla en matèria de pobresa, aprovant que els germans disposessin de béns comuns. En aquest postulat s'enfrontà al corrent dels fraticels i Dante Alighieri el col·loca al Paradís de La Divina Comèdia com a cap del corrent oposat a Ubertí de Casale.

Al Capítol de Montepller, celebrat el 1287, Mateu fou escollit Ministre General; però molt aviat el Papa, també franciscà, Nicolau IV el retirà d'aquest càrrec en nomenar-lo cardenal el 1288.

Cardenal i llegat

Després, el propi Papa el nomenà bisbe-cardenal de Porto i Santa Rufina i penitenciari major. Dins de l'obra de pacificació de regnes i de ciutats en què estigueren empresos els pontífexs, Mateu donà suport al Papa de paraula i per escrit, i Bonifaci VIII l'encomanà el 1300 importants legacions a Llombardia, Romanya i Toscana.

Tot i ser considerat de caràcter bondadós, conciliador i prudent, hagué de patir molt pels enfrontaments de güelfs i gibel·lins, sense aconseguir sempre els seus objectius. Morí a Roma a les acaballes d'octubre del 1302, i fou enterrat a la Basílica de Santa Maria a Aracoeli.

Obres

Mateu d'Acquasparta escrigué diversos Comentaris a les Sentències, Qüestions disputades i quodlibetals, De cognitione, De anima separata, De fide, etc. Escrigué també una Introducció general a la Sagrada Escriptura, sobre Crist, etc.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!