Mataparent perfumat

El mataparent perfumat[1] (Lanmaoa fragrans), també anomenat sureny perfumat,[2] és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butir

Mataparent perfumat
Infotaula d'ésser viuMataparent perfumat
Lanmaoa fragrans Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereLanmaoa
EspècieLanmaoa fragrans Modifica el valor a Wikidata
Vizzini, Gelardi i Simonini, 2015 Lanmaoa fragrans Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimBoletus fragrans Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Leccinum fragrans
Boletus fragrans
Suillus fragrans
Versipellis fragrans Modifica el valor a Wikidata
Detall de la cama del mataparent perfumat (Lanmaoa fragrans), sense cap mena de reticle.

El mataparent perfumat[1] (Lanmaoa fragrans), també anomenat sureny perfumat,[2] és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butiroides. Pertany a la família de les boletàcies, de l'ordre de les boletals.[3] És de talla robusta, de color bru, vellutat i de cama sense cap resta de reticle.[4]

Taxonomia

Lanmaoa fragrans va ser descrit l'any 1835 com Boletus fragrans per Carlo Vittadini.[5]

Vizzini, Gelardi i Simonini (2015) combinen Boletus fragrans amb Lanmaoa fragrans.[3]

Descripció

Bolet de gregari a cespitós; barret de fins a 15 cm de diàmetre; barret d'hemisfèric de jove a convex i estès en l'adult; de bru a bru fosc o bru vermellós; superfície de color uniforme; no separable; seca; lleugerament vellutada; immutable al frec; marge excedent; irregular; ondulat.

Tubs curts; de groc pàl·lid a grocs o groc verdosos; blavegen al tall; porus fins de joves; de grocs a groc olivacis; blavegen al frec.

Cama robusta; massissa; de cilíndrica a inflada al peu, sovint radicant; molt enterrada en el sòl; de crema a groga, de vermella a bru vermellosa o bru ataronjada a la meitat inferior, coberta de puntejadures vermelles o bru vermelloses de jove, bru rovell en els adults; blaveja o ennegreix al tacte i al frec.

Secció longitudinal del mataparent perfumat (Lanmaoa fragrans)

Carn consistent; de blanca a blanquinosa en el barret, groga a la cama, groc més viu al peu; blaveja al tall; olor lleugerament fruitada; un poc àcida al tast.[6][7]

Distribució i hàbitat

Ocasional

Des de principis d'estiu a finals de tardor; en sòls silícics; termòfil; des de la muntanya mitjana fins a la terra baixa i la muntana mediterrània; només en boscs de planifolis, vora alzines, sureres, castanyers i roures (roure reboll i roure de fulla gran).[2][4][6][7]

Comentaris

Mataparent d'identificació poc complexa, es caracteritza pel color bru homogeni en el barret, la cama dilatada però aprimada cap al peu, puntejada però sense cap mena de reticle i l'hàbitat. Són similars el mataparent dels Emilis (Baorangia emileorum), de barret més vermellós; el mataparent dolç (alzinenc) (Hemileccinum impolitum) de carn, tubs i porus immutables, i la cutícula esdevé violeta amb vapors d'amoníac; i el mataparent bai (Imleria badia), de cama cilíndrica i llisa.

Lanmaoa és relacionat filogenèticament amb Cyanoboletus, un gènere proposat per Gelardi et al. (2014).[8] Ara bé, les espècies de Lanmaoa tenen els tubs de l'esponja curts i un canvi de color lent quan es lesionen, mentre que les espècies de Cyanoboletus es caracteritzen pel color fosc i blaveja ràpidament quan es lesiona.[6][7]

Comestibilitat

Comestible; de carn consistent en el jove, blana en l'adult; en assecar fa olor de xicoira, pel que es recomana consumir en fresc.

Referències

  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 235, 2015, p. 1. ISSN: 2049-2375.
  4. ↑ 4,0 4,1 Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2. 
  5. ↑ «Descrizione dei funghi mangerecci più comuni dell'Italia e de'velenosi che possono co'medesimi confondersi». Milano, Rusconi,, 1835.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «b-spretus/ « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0. 
  8. ↑ Gelardi, Matteo; Vizzini, Alfredo; Ercole, Enrico; Voyron, Samuele; Sun, Jingzu; Liu, Xingzhong «Boletus sinopulverulentus, a new species from Shaanxi Province (central China) and notes on Boletus and Xerocomus». Sydowia-Horn-, 65(1), 2013, p. 45-57.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.