Mataparent de cama roja

Infotaula d'ésser viuMataparent de cama roja
Neoboletus erythropus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereNeoboletus
EspècieNeoboletus erythropus Modifica el valor a Wikidata
C.Hahn, 2015
Nomenclatura
BasiònimBoletus erythropus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus junquilleus
Boletus erythropus
Neoboletus junquilleus
Dictyopus junquilleus
Neoboletus praestigiator var. rubropileus
Boletus erythropus var. rubropileus
Suillus erythropus
Sutorius junquilleus
Neoboletus luridiformis var. rubropileus
Neoboletus erythropus var. junquilleus
Neoboletus erythropus var. novoguineensis
Neoboletus erythropus var. rubropileus
Boletus erythropus var. novoguineensis
Boletus erythropus subsp. rubens
Boletus erythropus var. cedretorum
Boletus luridus subsp. erythropus
Boletus luridus var. erythropus
Boletus luridiformis var. rubropileus
Dictyopus erythropus
Dictyopus queletii var. junquilleus Modifica el valor a Wikidata

El mataparent de cama roja[1][2] és un mataparent d'esponja roja de barret bru i cama, sense reticle, ornamentada amb fines granulacions vermelles sobre fons groc.[3]

Morfologia

Mataparents de cama roja (Neoboletus erythropus)
Revers i detall del canvi de color de la carn de la cama del Mataparent de cama roja (Neoboletus erythropus)


Bolet de gran a molt gran, de barret de fins a 30 cm de diàmetre, massís, carnós; barret hemisfèric a globós, marge sempre involut; de color de gris pàl·lid a gris platejat, gairebé blanc, de gris ocraci a ocraci en envellir, pot tenir algun tint olivaci o rosaci, especialment al marge i només de jove, amb l'edat amb taques bru groguenques; molt finament vellutat de jove, llis en madurar; la superfície no blaveja al frec.

Tubs separables de la carn, inicialment groc llimona, blavegen al frec i al tall; porus de vermell a vermell ataronjat, més pàl·lids cap al marge; blavegen a la pressió.

Cama de fins a 15 cm de longitud; grossa, de bulbosa a gairebé cilíndrica; de cremosa a groc llimona a la part superior, més vermellosa cap al peu, gairebé completament vermella en envellir; amb un reticle ben desenvolupat a la part superior, vermell, de malles irregulars i allargassades; blaveja al frec.

Carn  groga en el jove, més blanquinosa en madurar, pot tenir una línia roja sota la cutícula; blaveja principalment a la part superior; olor poc destacable en el jove, desagradable en madurar; gust lleugerament àcid.[3][4][5][6]

Hàbitat

Rar; des de l'estiu fins a principis de tardor; sempre en sòls calcaris; termòfil; de la muntanya mitjana; en boscos de planifolis; vora roures, alzines, faigs.[2][4][5]

Comentaris

Hi han diferents visions nomenclaturals respecte aquesta espècie.[3][7]

Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.

Confusions

Són similars el mataparent de Le Gal (Rubroboletus legaliae) i el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus), però se'n diferencien pel to rosa dels barrets i l'absència de l'olor desagradable del mataparent de Satanàs.

El mataparent de llop (Rubroboletus lupinus) té el barret rosa i la cama groga. El mataparent belltintat (Rubroboletus pulchrotinctus), que viu en ambients similars, té el marge del barret amb tons rosa, els porus joves grocs i groc ataronjat en madurar i tons groguencs a la cama.[3][4][5][6]

Possible confusió amb el matagent (Boletus satanas), tòxic, perquè també blaveja amb el frec, tot i que aquest últim agafa un to blau-verd més suau i té el barret blanc o gris clar.[8]

Comestibilitat

No consumir-lo cru, ja que és tòxic[9] i provoca vòmits.[10] Bon comestible un cop cuit.[11][12][9]

Referències

  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  6. 6,0 6,1 «B. luridiformis « boletales.com». [Consulta: 2 desembre 2023].
  7. ROQUÉ, Fernando «Nomenclatural notes on the name Boletus erythropus Pers.». Boletín de la Societad Micológica de Madrid, 46, 2022, pàg. 29-36.
  8. «Neoboletus erythropus» (en castellà). Asociación Montes de Soria, 25-11-2024.
  9. 9,0 9,1 «Neoboletus erythropus» (en castellà). Aranzadi zientzia elkartea (Sociedad de Ciencias Aranzadi), 25-11-2024.
  10. Bolets de Catalunya III (col·lecció) (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia, 1984. 
  11. «Neoboletus erythropus = Boletus erythropus» (en castellà). Sociedad micológica extremeña, 25-11-2024.
  12. «Ficha micológica: Neoboletus eritrophus» (en castellà). Asociación Montes de Soria, 25-11-2024.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!