Plini el Vell esmenta el riu com flumen Masatat al nord del flumen Darat (modern riu Draa), i la regió poblada pels masata que correspondrien a la moderna tribu. A la platja de Massa la llegenda diu que Uqba ibn Nafi va entrar a la mar amb el seu cavall per testimoniar davant Déu que no hi havia més terres per conquerir cap a l'oest.
Diversos geògrafs àrabs esmenten el port a l'edat mitjana i s'afegeix que hi havia un famós ribat; era a més, segons al-Idrisi, seu d'algunes fires. Ibn Khaldun descriu el ribat de Massa que segons la llegenda era el lloc on havia d'aparèixer el mahdi. A partir del 1450 els portuguesos van establir una posició comercial privilegiada a la ciutat. Al final del segle XV va esdevenir una de les grans zawiyes del Sus, en el marc del moviment religiós d'al-Djazuli. A principis del segle xvi els genovesos venien al port per comprar or, cera, cuiros, laques i blavet. Lleó l'Africà descriu la població com formada per tres nuclis principals rodejats d'una muralla de pedra, en mig d'un bosc de palmeres; pel cultiu s'aprofitaven les crescudes del uadi Massa; vora la mar hi havia un temple molt venerat del que havia de sortir el mahdí. La mar portava restes de balenes i catxalots a la costa i es podia recol·lectar ambre gris. La llegenda deia que Jonàs fou escopit per la balena a la platja de Massa.
