En 1986 coneix l'escriptor portuguès José Saramago,[1] i es casa amb ell el 1988. Ha traduït algunes de les seves obres al castellà. Després de viure uns anys a Lisboa, el 1993 es traslladen a Tías l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries, on viuran junts fins a la mort de Saramago en 2010.[2]
En 2010 s'estrena José y Pilar, un documental dirigit per Miguel Gonçalves Mendes on és retratada junt a José Saramago durant més de dos anys, mostrant la seva vida personal i professional junt a l'escriptor portuguès. També Alfaguara publicaria posteriorment el llibre José y Pilar. Conversaciones inéditas amb moltes de les entrevistes realitzades per al film.[3]
Actualment presideix la Fundació José Saramago,[4] amb seu a Lisboa.
En 2010, després de la mort del seu marit va sol·licitar la nacionalitat portuguesa i li fou concedida.
Claraboia (Claraboya), (escrito em 1952). Madrid: Alfaguara, 2011.
Alabardas, alabardas, Espingardas, espingardas. Conte inacabat de José Saramago la publicació del qual és prevista per a octubre de 2014 segons la revista Blimunda.[5]
Referències
↑«Como descobre Saramago...» (en português). citi.pt in Público, O folhetim de Pilar del Rio, 17 de outubro de 1998. Arxivat de l'original el 2011-08-08. [Consulta: 20 abril 2015].