Martín Rodríguez Muñoz

Plantilla:Infotaula personaMartín Rodríguez Muñoz
Biografia
Naixement14 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Cumbres Mayores (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 2020 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEl pastisser indomable Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbateria Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata - 2020 Modifica el valor a Wikidata
GènereRock català i heavy metal Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata

Martín Rodríguez Muñoz[1] (Cumbres Mayores, 14 de setembre de 1955[2] - Figueres, 3 de gener de 2020) va ser un músic català d'origen espanyol, que va tocar la bateria a Sangtraït, Barbablanca, Los Guardians del Pont i Rockson.[3]

Va arribar amb 14 anys a Figueres i va exercir com a pastisser al carrer Nou de la capital empordanesa.[4] Va formar part de Sangtraït després de la marxa de Víctor Rodríguez a la mili, dient que quan tornés volia passar a tocar a orquestres per guanyar diners. La seva única condició va ser fer cançons pròpies a canvi de tocar exclusivament amb la banda fundada el 1982.[5] Va patir una lipotímia durant un concert al Mercat de la Música Viva de Vic el 15 de setembre del 2000, però es recuperà.[6] Després de la dissolució de Sangtraït el 2001 va impulsar el projecte Barbablanca[7] amb Josep Maria Corominas, també ex-Sangtraït, i després va passar a formar part de Los Guardians del Pont, al costat de l'excantant de Sangtraït Quim Mandado.[4][8] Morí el 3 de gener de 2020 a la ciutat empordanesa de Figueres, als 64 anys, després de partir un infart miocardíac.[3]

Discografia

La seva discografia essencial, ordenada per grups, està formada per:[9]

Amb Rockson

  • Heavy Metal (Contact, 1983)
  • Herederos del rock (Picap, 1984)
  • AM/FM (Picap, 2003)

Amb Sangtraït

  • Els senyors de les pedres (Picap, 1988)
  • Terra de vents (Picap, 1990)
  • L'últim segell (Picap, 1991)
  • Al Palau Sant Jordi (Picap,1992)
  • Contes i llegendes (Picap, 1993)
  • Eclipsi (Picap, 1995)
  • Noctàmbulus (Picap, 1997)
  • L'altre cantó del mirall (Picap, 1999)
  • L'últim concert (Picap, 2002)

Amb Los Guardians del Pont

  • Rockferatu (Picap, 2010)
  • Sancta Sanctorum (Picap, 2013)
  • Camí d'Hiperbòria (SBD, 2017)

Amb Barbablanca

  • Un tro a la nit (Picap, 2017)

Referències

  1. «Martín, l'adéu a l'ídol més estimat del Rock». LGP.cat, 03-01-2020. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 3 gener 2020].
  2. Enderrock.cat. «Mor Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït | Enderrock.cat». [Consulta: 5 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Mor Martín Rodríguez, bateria dels Sangtraït». ElPuntAvui.cat, 03-01-2020. [Consulta: 3 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 Girona, Diari de. «Mor Martín Rodríguez, el bateria de Sangtraït». [Consulta: 3 gener 2020].
  5. Rodríguez, Oriol. Tocats de l'ala: Història oral del rock català. Contra, 2018, p. 54–. ISBN 978-84-949375-7-6. 
  6. «Muere Martín Rodríguez, el emblemático batería de ‘Sangtraït’» (en castellà), 03-01-2020. [Consulta: 5 gener 2020].
  7. «Barbablanca manté viu el llegat». El Punt, 19-10-2017. [Consulta: 3 gener 2020].
  8. «Qui són aquests peluts?». Avui, 23-12-2009. [Consulta: 3 gener 2020].
  9. Vilarnau, Joaquim. «Mor Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït». Enderrock.cat, 03-01-2020. [Consulta: 5 gener 2020].

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!