Marius Férotin, amb nom de naixement complet Mario Roberto Férotin (Chastelnòu de Ròse, França, 18 de novembre de 1855 - Southampton, Anglaterra, 15 de setembre de 1914) fou un monjo, historiador i liturgista francès.[1][2][3]
Fill de Bartolomé José Férotin, conseller municipal i conseller curial, i de María Amada Tulette Dupoux, fou el sisè d'una família de catorze fills.[2] Fou monjo benedictí de la Congregació Benedictina de Solesmes, a l'Abadia de St Michael de Farnborough.[3] Les seves obres i les del pare Alfonso Andrés, tots dos del Monestir de Silos, són especialment importants i conegudes pel que fa a la història de l'església espanyola i de la literatura.[4] Estudià sobretot la història del monestir de Silos i els seus manuscrits visigòtics. A més, investigà l'antiga litúrgia hispànica, de la qual edità fonts importants, com Le Liber Ordinum (1904) i Le Liber Mozarabicus Sacramentorum (1912), on feu també una descripció de molts manuscrits litúrgics visigòtics.[1] Morí el setembre de 1914, en una congregació de monges franciscanes, al cap de poques setmanes del començament de la Primera Guerra Mundial.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Marius Férotin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Bugier, M. «Apéndice documental: I Genealogía de la familia Férotin Châteauneuf-du-Rhône». A: Boletin de la Real Academia de la Historia. Tomo CLXXII. Número III. Año 1975, p. 640–643 [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 M., T. «Un hispanista benedictino: Dom Mario Ferrotin (1855-1914)». A: Boletin de la Real Academia de la Historia. Tomo CLXXII. Número III. Año 1975. Reial Acadèmia de la Història, p. 565–567 [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Espinosa, Aurelio M «Viajes Por España: VIII Santo Domingo de Silos». Hispania. American Association of Teachers of Spanish and Portuguese, Vol. 5, Núm. 6, 1922, pàg. 365-368 [Consulta: 14 desembre 2020].
Bibliografia
