Mario Schifano

Plantilla:Infotaula personaMario Schifano
Biografia
Naixement20 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Al Khums (Líbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, il·lustració, direcció i art pop Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, director de cinema, collagista, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt pop Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaAnita Pallenberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmarioschifano.it Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 1859880 Modifica el valor a Wikidata

Mario Schifano (Homs, Líbia, 20 de setembre de 1934 - Roma, Itàlia, 26 de gener de 1998) va ser un pintor italià i collagista de tradició postmoderna. Va tenir igualment una certa fama com a cineasta i músic de rock.

Les pintures que representen les Palmeres són les representacions més identificatives i precioses de Schifano.

Biografia

Mario Schifano va néixer l'any 1934 a Homs.

És considerat com un dels més eminents artistes del postmodernisme italià. El seu treball es va exposar a l'espectacle "Nous Realistes" 1962 a la galeria Sidney Janis amb altres joves Pop art i Nou realisme, com Andy Warhol i Roy Lichtenstein.[1] Va ser membre del grup d'artistes de la "Scuola romana" al costat de Franco Angeli i de Tano Festa.[2] Reputat com a artista prolífic i exuberant, va tenir tanmateix problemes amb la vida de dependència de la droga.[3] que li va valdre l'"etiqueta" de

« maledetto[4] »

Va tenir una relació amb Marianne Faithfull l'any 1969.[5]

La influència del Pop art es veu en tota la producció artística de Mario Schifano, fascinat per les noves tecnologies, la publicitat, la música, la fotografia i l'experimentació. En concret, les obres més properes al pop art de l'artista són les dels anys 80, quan va crear la sèrie Le Propaganda, dedicada a la reproducció de marques publicitàries. Les pintures de les palmeres exòtiques es converteixen en una de les seves representacions més emblemàtiques.

Va morir el 26 de gener de 1998 a Roma.

Mercat de l'art

En una subhasta de Sotheby's l'any 2022, l'obra Modern time de Schifano en esmalt sobre tela es va vendre per 2.302 milions d'euros.[6] Les representacions de les palmeres són les més identificatives i valuoses de Schifano.

Exposicions

  • El 2009, per celebrar l'art contemporani italià, va tenir lloc a França la primera retrospectiva de Schifano, juntament amb l'exposició Salvatore Garau al Museu d'Art Modern de Saint-Etienne.[7][8]

Filmografia

  • 1964 - aller-retour (16 mm, n&B)
  • 1964 - Reflex (16 mm, n&B, 8 min)
  • 1966/1967 - Pittore a Milano (16 mm, n&B)
  • 1967 - Serata (16 mm, C)
  • 1967 - Anna Carini dans agosto vista dalle farfalle (16 mm, C)
  • 1967 - Vietnam (16 mm, n&B, muet, 3 min)
  • 1967 - Fabriqué aux etats-unis (16 mm, n&B, muet)
  • 1967 - Silenzio (16 mm, n&B, muet)
  • 1967 - Jean-Luc le Cinéma de Godard (16 mm, n&B)
  • 1967 - Ferreri (16 mm, n&B, muet, 6 min)
  • 1967 - Carol+Facture (16 mm, n&B, 31 min)
  • 1967 - Souvenir (16 mm, n&B, 11 min)
  • 1967 - le Film (16 mm, n&B, 15 min)
  • 1967 - Anna (16 mm, n&B, muet, 12 min)
  • 1967 - Fotografo (16 mm, n&B, muet, 3 min)
  • 1967 - Schifano (16 mm, n&B, muet, 1 min)
  • 1967 - Voce della foresta di plastica (16 mm)
  • 1968 - Satellite (35 mm, n&B et C, 82 min)
  • 1969 - Humain, non humain (35 mm i 16 mm, C, 95 min - Production Mount Street Film)
  • 1969 - Trapianto, consunzione, morte di Franco Brocani (35 mm i 16 mm, C et B&W, 120 min)
  • 1970 - Paesaggi (Super 8 mm, C)
  • 1985 - Sigles par "La Magnifica Ossessione" (Vídeo, C, 2 min - Production RAI)
  • 1994 - Absolut Vodka (Vídeo, C, 20 min - Dirigit amb Roberto Lucca Taroni)

Referències

  1. «artnet Magazine - A la Schifano». [Consulta: 30 març 2020].
  2. A cura di Bruno Di Marino, Marco Meneguzzo, Andrea La Porta, Lo sguardo espanso. Cinema d'artista italiano 1912-2012, Silvana Editoriale, 2012
  3. Valerio Mattioli: Roma 60. Viaggio alle radici dell'underground italiano. Parte prima, Blow Up (revista) #187 pg. 73, Desembre 2013, Editor: Tuttle Edizioni
  4. Ilka Scobie. «"A La Schifano"». Artnet.com, 01-02-2006.
  5. Faithfull, Marianne. Faithfull. Penguin, 1995, p. 271–274. ISBN 0-14-024653-3. 
  6. Carol Vogel (May 14, 2004). "Contemporary-Art Prices Keep Rising at Auction"Sotheby's. Recuperat el 26 de maig de 2023.
  7. "MOSTRE: IN FRANCIA LE OPERE DI MARIO SCHIFANO E SALVATORE GARAU", Adnkronos,8 février 2009.
  8. "Due mostre MUSEE D'ART MODERNE DE SAINT-ETIENNE METROPOLE, SAINT-ETIENNE", édité par Achille Bonito Oliva, 20/2/2009.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!