Des de la seva infància, tots els seus estre va assenyalar la seva aptitud i facilitat per les matemàtiques. El seu pare v aconseguir fer-la entrar al Lycée Jules-Ferry, on va acabar el batxillerat el 1923. Després de ser admesa (de forma extraordinària, ha que no acceptaven dones) al Liceu Chaptal per a preparar-se per a l'ingrés a les Grandes Écoles, el seu pare va emmalaltir i morir, fet que va retrasar el seu ingrés a l'École Normale Supérieure fins al 1926. Ingrés que també va ser polèmic ja que havent obtingut la segona millor nota, va ser retrasada fins al lloc 21é per a que no podés obtenir beca completa. Va ser amb la campanya del periodista Fernand Hauser[1] i l'ajut del polític progresista Édouard Herriot, ministre del govern, que va aconseguir veure restaurats els seus drets.[2] Es va graduar el 1929 i va obtenir el doctorat a la universitat de París el 1934.[3]
El curs posterior a la seva graduació, 1929-1930, va estar a la universitat d'Oslo, estudiant amb Vilhelm Bjerknes les oscil·lacions atmosfèriques. En retornar el 1930 es va casar amb l'algebrista Paul Dubreil, amb qui van estar fent estudis de post-grau a Alemanya, on va rebre la forta influència d'Emmy Noether.[4] Després de ser professora ajudant a les universitats de Rennes i de Lió, el 1943 va ser nomenada professora titular a la universitat de Poitiers on va romandre fins al 1956, quan va obtenir una plaça docent permanent a la universitat de París.[5]
Els seus primers treballs científics versen sobre mecànica de fluids, amb l'estudi de certs problemes de moviments rotatoris i l'estudi de les ones en fluids homogenis o heterogenis.[3] A partir de la seva estança a Poitiers, es va interessar per l'àlgebra i va treballar, conjuntament amb el seu marit, en la teoria dels semigrups[6] i en l'estudi de les estructures algebraiques ordenades.[7] D'entre les sevs nombroses publicacions, al ressenyar l'article, publicat el 1948 dins del llibre Les grands courants de la pensée mathématique, titulat Figures de Mathématiciennes, on explica magistralment la vida i l'obra d'unes quantes dones matemàtiques que han deixat petjada en la història de la disciplina.[8]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
