Price va ser empresonada per la seva participació en la col·locació de cotxes bomba que l'IRA va fer a Londres el 8 de març de 1973.[1] Un avís anterior a les explosions no va aturar l'explosió davant la Cort d'Old Bailey, que va causar 243 ferits. Marian va ser detinguda el mateix dia juntament a la seva germana Dolours Price, Hugh Feeney, Gerry Kelly, i sis persones més, quan ja eren a l'avió que els havia de tornar a Belfast. Van ser jutjats i condemnats al Gran Saló del Castell de Winchester el 14 de novembre després de dos dies de deliberació per part del jurat. Les germanes Price, juntament amb Kelly i Feeney, van iniciar una vaga de fam per demanar el seu trasllat a una presó d'Irlanda del Nord.[1] La vaga de fam va durar més de 200 dies, i les autoritats penitenciàries van alimentar de manera forçada els vaguistes.[2] Marian va ser alliberada el 1980 i va reprendre una vida privada.
Oposició als acords de pau
Pintada a Falls Road, Belfast, reclamant la llibertat de Marian Price després del seu empresonament l'any 2011
Els anys 90 es va oposar a l'estratègia del Sinn Féin i l'Acord de Divendres Sant, i va entrar a formar part d'organitzacions com el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats o l'Associació Irlandesa pel Benestar dels Presoners Republicans. Després del seu parlament durant el funeral de Joseph O'Connor, membre de l'IRA Autèntic assassinat,[3] va ser acusada de donar suport a l'IRA Autèntic, acusacions que va ella va rebutjar.
El 17 de novembre de 2009 va ser detinguda en relació a l'atemptat a una caserna de Massereene el març de 2009, en què dos soldats britànics van ser assassinats.[4] L'any 2011 se la va acusar d'haver facilitat telèfons mòbils a l'escamot que havia perpetrat aquell atemptat.[5]
El 15 de maig de 2011, va ser acusada d'encoratjar el suport a una organització il·legal, arràn del fet que Price va sostenir el comunicat que un militant encaputxat va llegir durant una manifestació per commemorar l'Alçament de Pasqua a Derry, i en el que s'amenaçava a oficials de policia.[6] Per aquest fet, el secretari d'Estat d'Irlanda del Nord, Owen Paterson, va dictaminar que Price havia d'estar en presó preventiva.[7] Price va ser l'única dona empresonada a la presó de Maghaberry, prop de Lisburn, des de maig de 2011 fins que va ser traslladada a l'ala hospitalària de la presó de Hydebank Wood el febrer de 2012. Degut als seus problemes de salut, el 30 de maig de 2013 Price va ser alliberada.[8]
