Ermita de pedra d'una sola nau, separada de l'entrada per una reixa.[1]
L'entrada té cobertura de volta de canó amb llunetes igual que la de la nau, però aquesta darrera queda més alta. La nau té quatre trams i sis columnes adossades amb decoració moderna. Les dues columnes més pròximes a l'altar tenen dos forjats per a penjar llums. Al sostre de la capçalera hi ha una gran conquilla de gusta barroc.[1]
La façana és de carreu fins a l'alçada de la portada, per damunt és de pedra de maçoneria. A la part central té una portada de forma quadrada amb guarnició esculpida. Damunt d'aquesta, un rosetó i una finestra rodona.[1]
Tret de la façana i el campanar, la resta del paraments exteriors són arrebossats i estucats simulant un acabat de carreus decorats amb un rombe a l'interior.[1]
La torre campanar té forma octogonal, és molt semblant a la de l'església del poble. La coberta del campanar és de tova de diferents colors.[1]
A l'interior es troba una pica d'aigua beneïda molt esculpida.[1]
Història
La història d'aquesta ermita es coneix a través d'una llegenda: un pastor va trobar una imatge de la Mare de Déu dins un om que es trobava en plena horta. La verge va ser instal·lada a l'església del poble però va desaparèixer, tornant a l'om. La gent va pensar que la Mare de Déu no es volia moure de l'horta i van aixecar l'ermita.[1][2]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7«Mare de Déu de l'Horta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2013].
