La mar de Cèlebes (Laut Sulawesi) es troba a la part occidental de l'oceà Pacífic. Es troba delimitat al nord per l'arxipèlag Sulu, amb el mar de Sulu i l'illa filipina de Mindanao; a l'est es troben les illes Sangi, al sud l'illa de Cèlebes i a l'oest la de Borneo. Ocupa una àrea de 280.000 km² i la seva profunditat màxima és de 6.200 metres.[1]
El mar de Cèlebes és un tros d'una antiga conca oceànica que es va formar fa 42 milions d'anys en un lloc allunyat de qualsevol massa terrestre. Fa 20 milions d'anys, el moviment de l'escorça terrestre havia traslladat la conca prou a prop dels volcans d'Indonèsia i Filipines per rebre les deixalles emeses.[2] Fa 10 milions d'anys, el mar de Cèlebes es va inundar de restes continentals, també de carbó, que es va vessar d'una muntanya jove en creixement a Borneo i la conca s'havia acoblat amb Euràsia.
Delimitació del límit de la Zona Econòmica Exclusiva
El 23 de maig de 2013, el Govern de la República de les Filipines i el Govern de la República d'Indonèsia van signar un acord per establir la línia fronterera que delimita la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) superposada entre els dos països. S'ha acordat que el nord de la línia fronterera estarà sota la jurisdicció de les Filipines (anomenada mar de Mindanao) i Indonèsia al sud de la línia fronterera (anomenada mar de Cèlebes).[3][4][5]
Punt
Latitud
Longitud
1
3° 06' 41 N
119° 55' 34 E
2
3° 26' 36 N
121° 21′ 31 E
3
3° 48′ 58 N
122° 56′ 03 E
4
4° 57′ 42 N
124° 51′ 17 E
5
5° 02′ 48 N
125° 28' 20 E
6
6° 25′ 21 N
127° 11′ 42 E
7
6° 24′ 25 N
128° 39′ 02″ E
8
6° 24′ 20 N
129° 31' 31 E
Extensió
L'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Cèlebes com una de les aigües de l’arxipèlag de les Índies Orientals. L'OHI defineix els seus límits de la següent manera:[6]
A l'est. Una línia des de Tinaca Point, el punt sud de Mindanao, fins al punt nord de Pulau Sangihe Besar (3° 45′ N, 125° 26′ E / 3.750°N,125.433°E / 3.750; 125.433) des d'allí a través del pulau-pulau Sangihe fins a Tanjung Puisan, l'extrem nord-est de Célebes [ Sulawesi ].
A l'oest. La costa est de Borneo entre Tanjung Mangkalihat i Tanjong Labian, el límit sud del mar de Sulu.
»
Vida marina
Calamar del gènere Enoploteuthis del mar de Célebes
El mar de Célebes acull una gran varietat de peixos i criatures aquàtiques. L'entorn tropical i les càlides aigües clares li permeten albergar unes 580 de les 793 espècies de coralls que construeixen esculls del món, que creixen com a alguns dels esculls de corall més biodiversitats del món, i una impressionant varietat de vida marina, incloses les balenes, dofins, tortugues marines, manta, àguila, barracuda, istiofòrids i altres espècies d'esculls i pelàgics. La tonyina i la tonyina d'aleta groga també són abundants. A més de l'elevada abundància de peixos capturats al mar de Célebes, aquest mar també produeix altres productes aquàtics com el tang de mar.
Frontera sud del mar de Célebes. Platja de Kalasey a l'illa de Bunaken, al nord de SulawesiMar de Célebes a la seva frontera nord. Zona costanera de Maitum, Sarangani
Importància comercial
El mar de Célebes és una ruta marítima important per al comerç regional. El mar també és popular per al submarinisme i els creuers oceànics de luxe.
Geologia
El mar de Célebes està sota una placa oceànica amb una estesa oceànica mitjana a la part central. Aquesta placa està subduïda al sud i al nord. En aquesta zona es van fer diverses prospeccions sísmiques i perforacions d'investigació per recollir informació geològica.
El mar de Cèlebes és un tros d'una antiga conca oceànica que es va formar fa 42 milions d'anys en un lloc allunyat de qualsevol massa terrestre. Fa 20 milions d'anys, el moviment de l'escorça terrestre havia acostat la conca prou als volcans indonesis i filipins per rebre les deixalles emeses.[2] Fa 10 milions d'anys, el mar de Cèlebes es va inundar de deixalles continentals, inclòs el carbó, que es va desprendre d'una jove muntanya en creixement a Borneo i la conca es va acoblar a Euràsia.
La mar de Cèlebes conté una variada flora i fauna, destacant la colònia de cetacis, ja que 26 de les 78 espècies de balena viuen en aquestes aigües. Entre la fauna també destaquen els coralls, les barracudes i les tortugues marines.
Noves espècies
Científics filipins i nord-americans han trobat aparentment entre 50 i 100 noves espècies de fauna i marina al mar de Cèlebes entre les Filipines i Indonèsia, una de les reserves de biodiversitat més grans del planeta.
Entre altres hi ha un cogombre taronja, un petit peix similar al que protagonitza la pel·lícula de Disney Buscant Nemo i un cuc amb tentacles que li surten del cap. Un equip de científics de l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole i l'organització National Geographic, en col·laboració amb el Govern filipí, va pentinar a principis de mes una àmplia zona del mar de Cèlebes que de moment es troba fora de perill de l'augment del nivell de les aigües a causa de l’escalfament global. S'acaben de descobrir més de 100 noves espècies en aquest curiós mar.
Pirates
La mar de Cèlebes és coneguda per l'existència de pirates que ataquen els pesquers i fins i tot grans vaixells de càrrega. Les autoritats han posat tots els mitjans possibles per evitar-ho, de cara a protegir el turisme.
Glover, Ian «Leang Burung 2: An Upper Palaeolithic rock shelter in South Sulawesi, Indonesia". Modern Quaternary Research in Southeast Asia 6:1–38; David Bulbeck, Iwan Sumantri, Peter Hiscock, "Leang Sakapao 1: A second datad Pleistocene site from South Sulawesi, Indonesia"». Modern Quaternary Research in Southeast Asia, 18.
C.C. Macknight (1975) The emergence of civilization in South Celebes and elsewhere, in A. Reid and L. Castles (ed.) Pre-Colonial state systems in Southeast Asia. Kuala Lumpur: Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society: 126–135.
Bulbeck, David; Sumantri, Iwan; Hiscock, Peter «Leang Sakapao 1: A second datad Pleistocene site from South Sulawesi, Indonesia». Modern Quaternary Research in Southeast Asia, 18.
