PROFILBARU.COM

Manuel de Saralegui y Medina
	(1913)
Biografia
Naixement	4 juny 1851 ; Ferrol (província de la Corunya)
Mort	20 agost 1926 (75 anys); Madrid
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Espanyola
Activitat
Ocupació	Filòleg i historiador
Membre de	Real Academia Galega (membre corresponent) ; Reial Acadèmia Espanyola
Família
Cònjuge	Josefa de Caabeyro y Lago
Pare	Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez
Germans	Leandro de Saralegui y Medina
Premis
	Gran Creu d'Isabel la Catòlica (1925)

Manuel de Saralegui y Medina (Ferrol, Corunya, Galícia, 4 de juny de 1851 — Madrid, 20 d'agost de 1926), fou un marí, filòleg i historiador gallec,^[2]^[3]^[4] fill del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, germà del marí, historiador i acadèmic Leandro de Saralegui y Medina, oncle del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas i besoncle de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.^[5]

Capità de Corbeta de l'Armada Espanyola (retirat), fou fill de l'intendent de Marina Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez (Ferrol, 1814 - 1893) i Josefina de Medina y Canals (Tui, Pontevedra, Galícia, 1821-Ferrol, 1888), filla de Juan de Medina, coronel governador de Tui.^[6] L'any 1913, amb motiu dels seus treballs lexicogràfics, va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Espanyola, cadira j, de la qual va prendre possessió el 31 de maig de 1914 amb el discurs titulat El desarrollo del léxico: neologismos, extranjerismos. Va ser també corresponent a Madrid de les Reials de la Història (1904), Galega (1910), cofundada pel seu germà Leandro de Saralegui y Medina, i Sevillana de Buenas Letras (1916). Fou membre de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País i cap d'adquisicions de la Compañía Arrendataria de Tabacos.

Obres destacades

Lo siento mucho: consideraciones y documentos relativos al famoso ingenio del hidalgo Blasco de Garay (1913). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
Alonso de Santa Cruz: inventor de las cartas esféricas de navegación (1914). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
Refranero español naútico y metereológico (1917). Sevilla: Extramuros (2009).
Los monumentos megalíticos en España (1918). Madrid: Imp. Hijos de M. G. Hernández.
Escarceos filológicos. Colección de artículos publicados en varias revistas (1926-28). Madrid: Espasa-Calpe (4 v.).

↑ Coneguda com Pepina Saralegui. Filla de Juan de Caabeyro, capità de Fragata de l'Armada Espanyola, i germana de Manuel de Caabeyro y Lago, diplomàtic. Diversos autors (1918). El abanico de la señora de Saralegui. Madrid: Imprenta de los Hijos de M. G. Hernández. (Llibre d'autògrafs obsequi d'Adela Ginés, vídua de Pedregal.) Vidal y de Barnola, L.-A. (1975). Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 153.
↑ Biografia de Manuel de Saralegui y Medina per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Fitxa a la Reial Acadèmia Espanyola. [Consulta: 21 de març de 2016]
↑ Vidal y de Barnola (1975, 153).
↑ «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana
↑ Vidal y de Barnola (1975, 138).

Premis i fites
Precedit per: Mariano Catalina Cobo	Reial Acadèmia Espanyola Cadira j 1914-1926	Succeït per: Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó