Manuel de Alba (Alcalá de Henares, 1643 - Barcelona, 22 d'abril de 1697) fou un eclesiàstic espanyol, i bisbe de Barcelona entre els anys 1693 i 1697.
Fill d'un metge del rei Carles II i catedràtic de la Universitat de Salamanca, va arribar a Solsona com a bisbe titular el 1685. Al sínode de 1685 va proposar que fos elegit patró del bisbat Sant Ramon Nonat. El 1690 va inaugurar l'actual capella de l'Hospital de Solsona.[1][2] Com a bisbe de Solsona, el 1691 va participar, al costat d'altres bisbes catalans, en el Concili provincial de Tarragona, presidit per l'arquebisbe Josep Sanxis i Ferrandis.[3] Va tenir algun conflicte amb els canonges de Solsona. Va residir a Verdú fins que va ser traslladat a Barcelona, quan fou nomenat bisbe de Barcelona el 24 d'agost del 1693. A la Diòcesi de Barcelona queden alguns decrets relatius a la reforma del clergat.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Martí Bonet, Josep Maria; Cabassa, Montserrat (col.); Pallàs, Gemma (col.); Alarcón, Joana (col.). «Alba, Manuel de». A: Los 120 Obispos de la Diócesis de Barcelona. Barcelona: Bubok Publishing S.L., 2020, pàg. 107. ISBN 78-84-685-4425-0 [Consulta: 5 octubre 2022]. Arxivat 4 October 2022 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «Bishop Manuel de Alba †». Catholic Hierarchy. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Costa y Borrás, José Domingo. «Concilio de 1691». A: Obras del excelentisimo e ilustrisimo señor doctor José Domingo Costa y Borrás, obispo que fue de Lérida y Barcelona, y arzobispo de Tarragona: Concilios tarraconenses (Tomo II), pàg. 150 [Consulta: 8 octubre 2022].
