Manuel Tovar Siles

Manuel Tovar Siles
«Don Hermógenes»

Biografia
Naixement	10 agost 1875 Granada (Espanya)
Mort	10 abril 1935 (59 anys) Chamartín de la Rosa (Província de Madrid)
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Es coneix per	El dibuixant més popular de Madrid de començaments del segle XX
Activitat
Ocupació	Dibuixant
Família
Cònjuge	Concepción Martínez
Signatura

Manuel Tovar Siles (Granada,^[1] 10 d'agost de 1875^[2]- Madrid,^{[2][nota 1]}10 d'abril de 1935)^[4][1]va ser un dibuixant i caricaturista espanyol. Va emprar puntualment el pseudònim «Don Hermógenes».^[3] Fou qualificat per Mariano Sánchez de Palacios com «una de les figures més representatives del Madrid periodístic del primer quart de segle».^[5] Al periòdic La Libertad se'l va descriure després de la seva defunció com «Manolo Tovar era per a Madrid el seu dibuixant popular».^[1]

El propi Manuel Tovar va afirmar en una entrevista que el seu ensenyament va ser autodidacte, així com que un dels artistes que més el va influir va ser Ramón Cilla.^[4] Encara que va col·laborar en els seus inicis per a revistes de València i Barcelona,^[6][3] es traslladà jove a Madrid.^[3] Va conrear àrees diverses, com la caricatura personal, la sàtira política o ben temàtiques costumistes,^[5] a més de pintar olis i aquarel·les, faceta aquesta última menys coneguda.^[3] Treballà il·lustrant publicacions com Madrid Cómico, Gedeón, La Correspondencia de España, El Liberal, ABC, El Sol, La Voz, La Esfera, Blanco y Negro,^[2] Nuevo Mundo, Mundo Gráfico^[5] o Buen Humor.^[7]

En el terreny personal va estar casat amb Concepción Rodríguez i van tenir dos fills, Manuel i Conchita.^[3] Després de la seva mort el 10 d'abril de 1935, fou enterrat al cementiri de l'Almudena.^{[8][nota 2]}

Notes

1. En realitat a Chamartín de la Rosa,^[3] antic municipi annexat a Madrid en 1948.
2. A l'enterrament acudiren artistes com Sileno, K-Hito, Verdugo Landi, José L. Demaría López «Campúa» y su hijo José Demaría Vázquez "Campúa", Karikato, Areuger o Marià Benlliure.^[9]

Referències

1. La Libertad, 1935, p. 1.
2. Sánchez de Palacios, 1969, p. 131.
3. La Libertad, 1935, p. 5.
4. Vegue y Goldoni, 1935, p. 1.
5. Sánchez de Palacios, 1965, p. 14.
6. Pijoán et al., Vega González, p. 558.
7. Rodríguez de la Flor, 1990, p. 44.
8. La Libertad, 1935, p. 1-5.
9. «Entierro de Manolo Tovar». Heraldo de Madrid [Madrid], 15.324, 11-04-1935, pàg. 14. ISSN: 2171-0090.

Bibliografia

• La Libertad «La muerte de Manolo Tovar». La Libertad [Madrid], 4.689, 11-04-1935, pàg. 1, 5. ISSN: 9968-4942.

• Pijoán, Josep; Carrete Parrondo, Juan; Fontbona, Francesc; Bozal, Valeriano; Vega González, Jesusa. Summa Artis: Historia General del Arte. El grabado en España. Espasa-Calpe, 1988. ISBN 9788423952748. 

• Rodríguez de la Flor, José Luis. El Negociado de incobrables: la vanguardia del humor español en los años veinte. Ediciones de la Torre, 1990. ISBN 9788486587536. 

• Sánchez de Palacios, Mariano «Los que fueron: Manuel Tovar». ABC, 17-07-1965, pàg. 14.

• Sánchez de Palacios, Mariano «Recordando a Tovar». ABC, 17-10-1969, pàg. 131.

• Vegue y Goldoni, Ángel «La Voz, de luto». La Voz [Madrid], 4.446, 10-04-1935, pàg. 1. ISSN: 2171-2506.