El Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics fou presentat el 13 de maig del 2011 pel PEN català, i ve a ser un compendi dels eixos centrals de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de 1996.[1][2]
Conté els següents 10 punts:
- La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit.
- El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món.
- Cada persona aprèn a parlar en el si d'una comunitat que li dona la vida, la llengua, la cultura i la identitat.
- Les diverses llengües i els diversos parlars no són només mitjans de comunicació; també són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen.
- Tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori.
- L'ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori.
- El coneixement generalitzat de diverses llengües pels ciutadans és un objectiu desitjable, perquè afavoreix l'empatia i l'obertura intel·lectual, alhora que contribueix a un coneixement més profund de la llengua pròpia.
- La traducció de textos –particularment dels grans textos de les diverses cultures– representa un element molt important en el necessari procés de més coneixement i respecte entre els humans.
- Els mitjans de comunicació són altaveus privilegiats a l'hora de fer efectiva la diversitat lingüística i de prestigiar-la amb competència i rigor.
- El dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.
Referències
Enllaços externs
