Josies i Manassès en una escultura de Juan Bautista Monegro a El Escorial
Segons la Bíblia, Manassès (en hebreu מנשה בן-חזקיה Menasheh ben Hizqiyah) va ser el catorzè rei de Judà, fill d'Ezequies. Va regnar 55 anys entre 687-643 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 716-661 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Manassès va ser contrari a l'adoració a Jehovà i va promoure l'adoració pagana.[1] També va ser culpable de vessar molta sang innocent.[2] Segons els escrits posteriors dels jueus, entre les seves víctimes va estar Isaïes, qui va ser serrat en trossos per ordre de Manassès.[3]
Amb el temps, el rei d'Assíria se'l va emportar captiu a Babilònia.[4] Sembla que aquella experiència el va fer canviar de religió i va començar a adorar Jehovà.[5] Existeixen inscripcions dels reis assiris Assarhaddon i Assurbanipal on s'esmenta Manassès.[6] Un cop restituït al tron, va promoure l'adoració a Jehovà. Quan va morir, el seu fill Amon el va succeir.[7]
