Mamut Adam

El mamut Adam és el primer esquelet de mamut llanut amb pell i carn encara existents recuperats pels científics. L'esquelet i la carn quasi complets, els va

Mamut Adam
Plantilla:Infotaula geografia políticaMamut Adam
Imatge
Tipusfòssil Modifica el valor a Wikidata
EpònimLena i Johann Friedrich Adam Modifica el valor a Wikidata
Lloc


El mamut Adam és el primer esquelet de mamut llanut amb pell i carn encara existents recuperats pels científics. L'esquelet i la carn quasi complets, els va descobrir al 1799 al nord-est de Sibèria Ossip Shumachov, un caçador d'Evenkis[1] i es va recuperar al 1806 quan el botànic rus Johann Friedrich Adam va replegar les restes mortals.

Descobriment

Els primers informes publicats sobre restes de mamut siberià van aparéixer a Europa en la dècada del 1690. El 1728, Hans Sloane va publicar el que pot ser considerat el primer article científic sobre mamuts en les Transaccions Filosòfiques de la Royal Society. L'article de Sloane es basava en les descripcions dels viatgers i en alguns ossos difosos recollits a Sibèria i a Gran Bretanya. Mentre discutia si el mamut era o no un elefant, no hi arribà a cap conclusió. El 1738, Johann Philipp Breyne argumentà que els fòssils de mamuts representaven algun tipus d'elefant, però no podia explicar per què un animal tropical es trobava en una àrea tan freda com Sibèria; ell va suggerir que podrien haver estat transportats allà pel diluvi universal. Entre els anys 1692 i 1806, només quatre descripcions de mamuts congelats - esquelets amb pell i carn- es van publicar a Europa. Cap de les restes d'aquests cinc van ser recuperats i cap esquelet complet fou recuperat durant aquest període. A la fi del segle, en referència a aquestes dades parcials, Georges Cuvier pogué argumentar que el mamut siberià era una espècie diferent de les dues espècies conegudes d'elefant. Aquest era l'estat de les coses quan Adam va conéixer el descobriment de Shumachov.[2][3][4][5][6]

Interpretació de l'inici del segle XIX del "mamut Adam" abans de l'excavació

Adam havia arribat a Sibèria el 1805 com a part d'un equip científic unit a la missió diplomàtica del comte Yury Golovkin a la Xina. Després del fracàs de la missió, uns membres de l'equip científic van romandre a Sibèria per a realitzar investigacions. Mentre estava a Yakutsk, a començament de l'estiu del 1806, Adam escoltà un comerciant de vori sobre el mamut congelat descobert a prop del delta del Lena. Va contractar quatre cosacs i va navegar pel Lena fins al delta a l'oceà Àrtic. A la fi de juny, arribà a la vila de Shumachov i, a la fi de juliol, Adam, Scumachov i deu persones de la vila de Shumachov van viatjar al lloc del mamut.[7]

El gravat de Wilhelm Gottlieb Tilesius de l'esquelet gegantesc d'Adam ara en el Museu de Zoologia de Sant Petersburg

Al començament Adam es va desanimar en descobrir que els animals salvatges s'havien menjat la majoria dels òrgans i la carn del mamut. Va oblidar-se'n, però, després d'examinar l'escorça i adonar-se que el que en restava encara seria, de lluny, el mamut més complet recuperat. En general, Adam va recuperar tot l'esquelet, menys els ullals que Shumachov ja s'havia venut i una pota davantera; la major part de la pell, que ell va descriure com "d'un pes tan extraordinari, que deu persones... la van moure amb gran dificultat"; i quasi quaranta quilos de pèls. Durant el viatge de tornada, comprà un parell d'ullals que creia que eren els mateixos que Shumachov havia venut.

Remuntant l'esquelet

A Sant Petersburg, la tasca de remuntar l'esquelet es va encomanar a Wilhelm Gottlieb Tilesius. La tasca de Tilesius fou facilitada pel fet del Kunstkamera, el museu creat per Pere I, contenia l'esquelet d'un elefant indi que Tilesius utilitzà com a referència. Tilesius va manar fer rèpliques de fusta per a substituir els ossos absents de les potes. La seua reconstrucció fou una de les primeres temptatives de reconstruir l'esquelet d'un animal extint. Mentre la major part de la reconstrucció era correcta, Tilesius va cometre un error flagrant en muntar els ullals en uns costats errats, de manera que es corbaven cap a fora en comptes de cap a dins. L'error no va ser pas corregit fins al 1899 i la col·locació correcta dels ullals del mamut encara fou motiu de debat al segle XX.[8]

Publicació dels resultats

El relat d'Adam es va publicar a la fi del 1807 i aviat es va traduir a altres llengües europees i va circular per tota Europa i a Amèrica. Tilesius feu uns gravats de la seua reconstrucció i els va enviar a altres naturalistes per a examinar mentre ell treballava en un informe detallat de l'esquelet que es va publicar el 1815.

Referències

  1. ↑ Michael Adams, "Some Account of a Journey to the Frozen-Sea, and of the Discovery of the Remains of a Mammoth." The Philadelphia Medical and Physical Journal, Part 1, Vol. 3 (1808) p. 120-137.
  2. ↑ The best known of these accounts was translated into English as Evert Ysbrants Ides, Three years travels from Moscow over-land to China: thro’ Great Ustiga, Siriania, Permia, Sibiria, Daour, Great Tartary, etc. to Peking (London: W. Freeman, 1705).
  3. ↑ Hans Sloane, "An Account of Elephants Teeth and Bones Found under Ground", Philosophical Transactions, Vol. 35, (1727 - 1728), p. 457-471, and Hans Sloane, "Of Fossile Teeth and Bones of Elephants. Part the Second", Philosophical Transactions, Vol. 35, (1727 - 1728), p. 497-514.
  4. ↑ Johann Philip Breyne, "A Letter from John Phil. Breyne, M. D. F. R. S. to Sir Hans Sloane, Bart. Pres. R. S. with Observations and a Description of some Mammoth’s Bones dug up in Siberia, proving them to have belonged to Elephants." Philosophical Transactions, Vol. 40, (1737 - 1738), pàg. 124-39.
  5. ↑ I. P. Tolmachoff, "The Carcasses of the Mammoth and Rhinoceros Found in the Frozen Ground of Siberia," Transactions, American Philosophical Society, Vol. 23, (1929), pàg. 21-23.
  6. ↑ George Timkowsky and Julius von Klaproth, Travels of the Russian Mission through Mongolia to China: and Residence in Peking, in the Years 1820-1821, Volume 1, (London: Longman, Rees, Orme, Brown, and Green, 1827), pàg. 128-34.
  7. ↑ El d'Adams és l'únic relat del viatge i la recuperació del mamut.
  8. ↑ Cohen, Claudine (2002). The Fate of the Mammoth: Fossils, Myth, and History. Translated by William Rodarmor. Chicago: University of Chicago Press. p. 113. ISBN 978-0-226-11292-3.

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.